2024-10-26 07:30:00
La leyenda del tiempo de Camarón de la Isla va ser la porta d’entrada de Miguel Poveda (Badalona, 1973) a l’univers de Federico García Lorca, i des de llavors, ja no n’ha sortit: «Ha estat progressiu, gairebé sense adonar-me’n s’ha anat convertint en algú imprescindible per mi». Després de dedicar-li un disc monogràfic, Enlorquecido, i de treballar durant anys en un documental a la recerca de la seva empremta que confia acabar aviat, ara hi torna posant veu als versos del Poema del cante jondo, un treball en què l’intèrpret mostra la seva faceta més cantaora i que presenta aquest diumenge a l’Auditori de Girona.
Enamorat des de fa anys de tota l’obra lorquiana, el badaloní en destaca valors com el sentit de la justícia i l’amor pels marginats, a més de la lluita per la cultura. «També em fascina, però, que fos tan visionari i fos capaç d’intuir la seva pròpia mort», subratlla.
Pel que fa a l’atracció que han sentit i senten els músics de tot el món per Federico García Lorca, Poveda ho té clar: els atrauen els valors que s’amaguen rere la seva obra i una manera d’escriure diferent, a més del fet que el mateix autor fes música. «Això li dona un altre caràcter a la seva poesia», constata.
Li reconeix, a més, «la lluita constant per la divulgació del flamenc» i per fer que fos valorat a tot el món. Un dels millors exemples d’aquesta tasca a favor del flamenc és el concurs de cante jondo, dos dies que van marcar un punt d’inflexió per al folklore andalús i l’espurna d’on acabaria sortint el poemari que ara canta Poveda.
Sempre hi ha alguna cosa pessimista al voltant del flamenc, però jo sento que segueix viu florint cada dia en artistes que ens continuen emocionant
[–>
El juny de l’any 1922, un jove Federico García Lorca i Manuel de Falla, que ja havia obtingut la consagració internacional, van impulsar el primer Concurs de Cante Jondo a Granada alertant que el que anomenaven «cant primitiu andalús» corria perill. En els mesos de preparació d’aquella mostra musical, el poeta, pres de la passió que li va contagiar Falla pel cante jondo, va començar a escriure uns poemes que gairebé una dècada després va reunir en un poemari, Poema del cante jondo.
«Aquest llibre té uns poemes bellíssims i em permeten expressar-los a través del cante tradicional», diu Poveda, que s’ha acostat al poemari «per la gratitud» que sent cap «un poeta que es va involucrar tant amb aquest art».
Un segle més tard, els pronòstics de Falla i Lorca no s’han complert, diu, perquè gràcies a ells i a intèrprets com Chacón o Silverio «el flamenc es va guanyar el prestigi i respecte que mereixia». «Sempre hi ha alguna cosa pessimista al voltant del flamenc, però jo sento que segueix viu florint cada dia en artistes que ens continuen emocionant», assevera.
Amb Jesús Guerrero
[–>
Prenent com a referència els cantes tradicionals, Miguel Poveda ha assumit tot el concepte artístic i la composició musical del disc Poema del cante jondo. Ha treballat de bracet amb el guitarrista Jesús Guerrero, amb qui ha trobat molta «sintonia a l’hora d’afrontar el repertori»: «És com si tots dos haguéssim dibuixat els mateixos paisatges musicals al nostre cap, hem anat a l’una i això s’ha convertit en un procés creatiu molt màgic i fluid».
En directe, diu, l’àlbum sona «encara més viu si és possible», perquè «emociona i és una feina molt cuidada». «L’hem mimat fins a l’últim detall amb tot el compromís i l’amor, però el directe dona l’oportunitat de reviure’l amb l’emoció que provoca en el públic, i això fa que es generi una atmosfera molt especial.
[–>
En el cas del concert a l’Auditori de Girona, també hi sumarà la col·laboració del mestre Joan Albert Amargós per introduir una part del repertori més vinculada amb Catalunya.
#Miguel #Poveda #Presque #sans #men #rendre #compte #Lorca #est #devenue #quelquun #dessentiel #pour #moi
1729918463
/i/2004836960.png?fit=300%2C300&ssl=1)