2024-11-14 02:35:00
El director de l’Institut Interamericà de Cooperació per a l’Agricultura, Manuel Otero, entre altres experts, ha defensat a la cimera del clima de Bakú (COP29) una “estratègia regional clara i diferenciada” per adaptar els cultius a les condicions climàtiques als països del Carib, i va demanar més finançament. Ho va fer en una trobada celebrada a la capital àzeri, on fins al 22 de novembre té lloc la COP29, en què prop de 200 països negocien com finançar la costosa transició que exigeix frenar l’escalfament global, un fenomen que, van recordar, en estats insulars pot acabar de la nit al dia amb el PIB generat en dos anys.
Otero va lamentar que els països caribenys gairebé no han contribuït al problema de la crisi climàtica i, tot i això, “han de pagar les conseqüències”, i va esmentar les destrosses generades per l’huracà Beryl, que al juny i juliol va arrasar amb la regió i va ocasionar pèrdues econòmiques valorades en 2.000 milions de dòlars. Allà, aquestes economies es veuen abocades a “cicles perpetus de reconstrucció i de deute extern”, ha asseverat, i ha reivindicat per això una “estratègia regional clara i diferenciada” que tingui en compte les condicions climàtiques canviants als països insulars en desenvolupament i pugui preparar models agrícoles per resistir millor els impactes de l’escalfament.
Reformar l’arquitectura financera
El president del Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola, Álvaro Lario, va recalcar per part seva propostes com la Iniciativa de Bridgetown, liderada per la primera ministra de Barbados, Mia Mottley, que busquen reformar l’arquitectura financera internacional per acabar amb aquestes limitacions en l’accés al finançament i les inversions a països insulars en desenvolupament, els més vulnerables al clima.
El ministre d’Agricultura de Belize, Jose Mai, va destacar en la mateixa trobada l’estratègia de producció resilient que ha posat en marxa el seu govern, que inclou la diversificació dels cultius, l’ús de varietats de llavors més resistents, i “altres pràctiques que ajuden els agricultors a adaptar-se als canvis en la meteorologia”. Pràctiques que, alhora, ajuden el país a absorbir emissions de carboni, va afegir Mai, per la qual cosa comporten una solució de mitigació.
Va explicar, per exemple, que al seu país hi ha dos cultius de blat de moro, un al juny i un altre al novembre: “Els agricultors han après que quan plantem al juny el risc és més alt perquè és al moment àlgid de la temporada d’huracans” . Per això, ha dit, cal “plantar al novembre; el cicle dura més tard”, perquè hi ha “menys hores de llum i s’acaba trigant més, però els pagesos han après a dominar això”.
Ús eficient de l’aigua
També ha assenyalat entre les bones pràctiques l’ús eficient de l’aigua, cosa que ha estat crucial, i va demanar així mateix “finançament accessible i flexible” per poder continuar desplegant aquest tipus de polítiques per guanyar resiliència i seguretat alimentària a l’estat insular.
“És important aplicar un enfocament ampli, però alhora molt dirigit”, va assegurar a l’acte Colin Young, director de Centre de Canvi Climàtic de la Comunitat del Carib, entitat que assessora i coordina directrius sobre la crisi climàtica als 15 països de la Caricom: Antiga i Barbuda, Bahames, Barbados, Belize, Dominica, Jamaica, Granada, Guaiana, Haití, Monserrat, Sant Cristòfol i Neus, Sant Vicenç i les Grenadines, Santa Llúcia, Surinam, Trinitat i Tobago.
[–>
Young ha ressaltay que cal “construir resiliència” d’una manera “integrada i holística”, i ha destacat el paper de les solucions basades en la naturalesa a la regió, com ara l’agroforesteria. “Una tempesta pot acabar amb tota una collita”, i això té efectes significatius en les exportacions d’un país, ha dit, i és important adaptar el sector.
#Les #experts #développement #agricole #réclament #des #financements #pour #renforcer #résilience #des #cultures
1731551065