2024-11-26 19:30:00
«Les possibilitats per expandir-se no acaben mai. Per molt que aprenguem, no arribem mai a una meta. Admiro molt a qui es planteja la vida així, perquè això li dona sentit i et permet gaudir-la més», assegura la cantant i trombonista Rita Payés. Tant és així que aquesta filosofia vital ha donat títol al seu darrer disc, De camino al camino, que presenta aquest divendres a l’Auditori de Girona. Tot i que els dos treballs precedents, signats amb la seva mare, la guitarrista Elisabeth Roma, se’ls sent molt seus, ara fa un salt endavant amb un àlbum compost íntegrament amb temes propis, així com la majoria d’arranjaments.
Reconeix que aquesta idea de la vida com un bucle infinit d’aprenentatges no acaba de casar del tot amb la música actual -«si la meta és petar-ho a curt termini està bé, però en qualsevol cas, a mi no em ressona tant»-, però que en un món ràpid i efímer «no està de més anar recordant que, encara que sigui un tòpic, la qüestió és anar fent el que et faci sentir bé i tirar per allà».
«Ara tot ens passa desapercebut, ha de ser un input gegant perquè ens faci despertar la curiositat. M’ho recordo a mi mateixa, perquè tinc aquesta lluita personal perquè no vull que se m’endugui la voràgine», assegura l’artista, que afirma que ha fet el disc «submergida en la recerca de la bellesa de les coses quotidianes»: «hem de parar revolucions, mirar més al nostre voltant i adonar-nos de la bellesa del present».
De camino al camino és una tria de cançons sense els compartiments estancs dels gèneres -«cada una és del seu pare i la seva mare, però totes són jo»-, afirma, fruit de tot allò que li agrada i «travessa». Li reca, però, haver de posar etiquetes: «em costa definir la música en si mateixa, però de fet, parla per si mateixa». «A vegades li busquem un discurs, però la música ha de parlar sola», insisteix.
Per primer cop en català
Deu anys després del seu debut amb la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro com a instrumentista adolescent, Rita Payés toca el trombó «com si fes ioga»: «tota la vida ha sigut la meva manera de començar el dia, em situa la ment i em fa sentir millor».
Explica, a més, que a mesura que han anat passant els anys ha anat «trobant cada cop més el sentit màntric de la música, perquè et situa». És per això que el disc comença amb una introducció que funciona gairebé com un mantra i acaba amb la mateixa melodia, però cantada i amb un acompanyament diferent, seguint la idea del camí cíclic del qual vas aprenent coses.
Per primera vegada en la carrera de Payés, el disc inclou tres cançons en català, la seva llengua materna: «en castellà sento que hi ha una capa al davant, com si la cançó no fos meva, no m’havia atrevit mai a fer-ho en català perquè m’exposa més».
En aquest disc també guanyen pes els instruments de cordes, que compten amb arranjaments seus excepte en un dels temes. «Per mi això era important, perquè les cordes m’emocionen cada vegada més, em posen els pèls de punta, i tot i que havia escrit alguna cosa per elles, ho considero una primera vegada i això té sempre un risc», explica l’artista, que s’ha acompanyat d’un equip immillorable, amb Horacio Fumero al contrabaix, Irma Bau al violoncel, Nina Sunyer a la viola i Paula Sanz i Marina Arrufat i Paula Sanz als violins.
Aquests músics seran també presents al concert de Girona, juntament amb tres còmplices indispensables: la seva mare, Elisabeth Roma, a la guitarra; la seva parella, Pol Batlle, a la guitarra elèctrica, i Juan Rodríguez Berbín, que a més de tocar la bateria i les percussions l’ha ajudat en la producció.
[–>
El disc De camino al camino també compta amb col·laboracions d’artistes com el guitarrista Yerai Cortés i Tania García, a qui va conèixer quan giraven junts amb C. Tangana; la cantant Lau Noah i la cantautora Sílvia Pérez Cruz, un referent «inevitable» per «com es comunica amb la música».
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#RITA #PAYÉS #GÉRONE #Rita #Payés #Parfois #cherche #discours #mais #musique #doit #parler #dellemême
1732660117