2024-12-10 08:02:00
Historiador, periodista, escriptor, enfant terrible de l’independentisme, Borja Villalonga (Llagostera, 1985) publica El Tigre, novel·la iniciàtica que explora la salut mental i la religió, l’espiritualitat i la catarsi. Fill de l’exconsellera de cultura Mariàngela Vilallonga, va saber estar al centre de l’huracà mediàtic. Avui dia assegura que està abocat a l’escriptura.
Involucrat en política, era considerat l’infant terrible del separatisme.
Vaig fer política en l’àmbit personal. Jo era periodista, dirigia una revista i dirigir un mitjà és fer política. No dirigeixo un mitjà des de fa ja set anys. Em dedico a altres coses i escric, sempre m’he dedicat a això. Escriure articles en la premsa és una manera d’escriure, però el que a mi més m’agrada és escriure literatura, alguna cosa que requereix una gran inversió de temps. Aquesta novel·la he trigat a escriure-la set anys. Escriure és el que faig.
Troba a faltar aparèixer tant als mitjans de comunicació?
En absolut! És detestable (riu). Per a mi aquesta categoria me la pela absolutament, si se’m permet el terme. No m’interessa per a res. Tot aquest món digital, el món de xarxes, la decanti i podrida cultura de la cancel·lació, de les mitges veritats, de les coses distorsionades, no és per a mi.
Creu que l’havien pres de blanc en ser en aquell moment fill d’una consellera de cultura?
Ja ho crec, hi havia molta més intensitat en contra meu. De totes maneres, tothom que prenia partit feia de diana.
A futur, la política la fem a un costat?
La meva mare ha fet política a un nivell molt alt. Jo m’he expressat políticament com a director d’un mitjà i ho vaig continuar fent perquè sempre he pensat que l’home lliure té una veu i és molt important que la mantingui.
El seu llibre parla de la recerca de l’espiritualitat. L’hem deixat de banda en el món modern?
No necessàriament. Penso que les coses es reinventen, es transformen, potser la religió està en crisi, però no així l’espiritualitat.
És un llibre de catarsi? És possible la catarsi avui dia?
Sí, absolutament.
Però no és una cosa que la gent busqui.
Mai ha estat una mica de molts, sinó de pocs. Al llarg de la història que se l’ha buscada activament, s’ha escrit molt i encara avui continua essent tema de debat. Faig meva la frase de Terenci: «res que és humà m’és aliè». Això vol dir que al llarg dels temps continuen les mateixes pulsions i inquietuds.
El protagonista és fill d’una família acomodada, espiritual i intel·lectual. Autoficció?
No és autoficció, el personatge principal no soc jo, sinó una creació literària. És un personatge que té una vida pròpia. Penso que per fer literatura cal transcendir el jo.
Cavalcar el tigre o ser devorat. És una manera de fer front a la societat moderna?
Sí. Cavalcar el tigre és una idea de Juliols Evola, que va escriure un llibre amb aquest títol, i jo prenc una petita frase com a introducció a la meva novel·la. Una novel·la sobre què significa cavalcar el tigre, com hem d’enfrontar-nos a un món modern amb tota la seva alienació. Hi ha molts autors presents en l’obra que parlen d’això: Evola, Nietzsche, Hessen.
Què diria que falta a la cultura catalana i què li sobra?
[–>
A la cultura catalana li falta vol. Li falta elevar-se molt i segurament li sobra molts debats fratricides.
#culture #catalane #manque #denvolée
1733827804