2024-12-13 21:00:00
Després de gairebé dues dècades al capdavant de Dorian, Marc Gili i Belly Hernández van deixar de ser parella sentimental. Estaven acabant d’enllestir el disc Ritual, el 2021, i la seva gestació va ser, literalment, «infernal». De la reflexió d’aquella sotragada i de les ganes de no fer esclatar el grup en mil bocins n’ha nascut Futuros imposibles, un disc que clama a sobreposar-se al dolor recordant totes les coses bones que queden. El setè d’estudi dels barcelonins i el desè en total arriba coincidint amb el vintè aniversari de la banda i el presenten aquest dissabte a La Mirona de Salt.
«La gent ens preguntava per què no fèiem un recopilatori o aquestes coses que es fan pels aniversaris, però teníem unes cançons tan bones entre mans que la millor manera de celebrar-ho era amb un dels millors àlbums de la nostra carrera», explica el cantant i compositor Marc Gili.
No amaga, però, que és un disc diferent dels altres: «les cançons han sortit d’una manera tan natural i conformen un engranatge tan coherent perquè surten de la vida real que fan que sigui el nostre àlbum més autobiogràfic i al mateix temps, el que connecta més amb la gent, perquè tothom ha patit ruptures o ha perdut gent pel camí».
Remarca que tot i que la història de la música acumula una llista infinita de cançons de divorcis i trencaments fetes des de la rancúnia -«l’última remesa la firma la Shakira», bromeja-, el que han buscat és parlar des del dolor, però «agraint a la persona que deixem enrere tot el que hem compartit i ens ha ensenyat». «Cadascú fa el seu camí, però això no impedeix que no hagis sumat molt a la vida de l’altre, volíem travessar el foc des de l’excitació dels bons records i no dels dolents», explica, i posa com a exemple cançons com Algo especial, Elegía o Por ti, el primer tema del grup en què Belly Hernández assumeix la veu cantant.
«Un dels missatges importants del disc és que parla de saber demanar perdó i de perdonar quan és el moment adequat. Hem d’acceptar que les coses s’han acabat i començar a construir un futur amb les bases del passat comú, perquè les consultes dels psicòlegs estan plenes de gent atrapada en el passat, que no en sap sortir. Hem fet un disc sobre el dol i el perdó, i té valor perquè hem predicat amb l’exemple», apunta.
I és que, recorda, el trencament de la parella va estar «a punt d’endur-se la banda per davant». «Les sessions de gravació de Ritual van ser insuportables, infernals perquè pràcticament ploràvem tota l’estona. Era dur, perquè treballem amb unes cançons que, en fons, són sentiments», indica.
«Al final en va sortir un disc molt maco, però no un on poguéssim parlar d’aquestes coses. Han hagut de passar tres anys per agafar distància i ha sigut un exercici de resistència molt fort, també per la resta de la banda, que ha sigut clau donant suport però no interferint. I la final, com a bons germanets, seguim junts i ha sigut una experiència catàrtica, de la qual hem sortit molt reforçats com a grup humà», sentencia.
Tenien clar, apunta, que el «patrimoni musical del grup era un tema molt seriós» com per espatllar-lo: «hem lluitat molts anys per això i ens encanta fer música junts, i aquest àlbum l’hem gaudit de nou».
Mirant enrere, el cantant s’adona que Dorian no ha viscut mai «el temps de les vaques grasses» de la indústria musical: «quan vam començar ja estava en crisi, i seguim igual, però amb una crisi diferent: de la crisi dels formats físics i la pirateria a la d’unes plataformes que decideixen què s’escolta i què no i que treuen al públic el dret a escollir si li agraden coses diferents i de la sobresaturació de l’oferta». «Les novetats que surten cada setmana són impossibles d’assumir ni tan sols per algú que estigui 24 hores escoltant música. Se’ns estan escapant grans cançons i discos perquè no tenim temps ni de veure’ls venir», lamenta.
Una trilogia oficiosa
El disc està tenyit per «un so 100% Dorian, amb cançons fosques i existencialistes però orientades a la pista de ball» que fa de Futuros imposibles el final d’una «trilogia discontínua» que va començar amb La ciudad subterránea (2009) i Justicia universal (2018). Serà justament aquesta trilogia oficiosa la que protagonitzarà el concert a La Mirona, amb un directe pensat per fer lluir «tota la paleta de sonoritats i matisos del repertori de Dorian».
[–>
Ho fan en una gira que han volgut començar en sales, per reivindicar els concerts que no tenen «la dispersió dels festivals, en què prima l’experiència sobre la música». «Volíem premiar els fans amb concerts llargs, elaborats i pensats com un viatge emocional de dues hores que s’acaba fent curt i el resultat és impagable», conclou.
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#DORIAN #MIRONA #Dorian #Nous #avons #fait #disque #sur #deuil #pardon #valeur #car #nous #avons #prêché #par #lexemple
1734159403