2024-05-18 07:32:04
El centre de recerca CREAF, dependent de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha impulsat el projecte Regenera.cat, iniciativa amb la qual estendre l’agricultura i viticultura regenerativa a tot Catalunya per a augmentar el rendiment de les explotacions, sobretot en l’actual context de sequera. Es tracta d’una estratègia basada en pràctiques ecològiques i no contaminants que augmenten la matèria orgànica del sòl, incrementen la capacitat de retenir l’aigua i, a més, milloren la producció en quantitat i qualitat.
De moment, ja hi ha quatre finques en les quals es duu a terme aquest projecte des de fa diversos anys, una a les comarques gironines. En totes elles «ja s’ha observat que el sòl és cada vegada més fèrtil i viu. Això fa que sigui capaç d’absorbir més aigua, emmagatzemar més CO2₂ i acollir major biodiversitat, com a pol·linitzadors», afirma el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Aquest model es basa a eliminar del cultiu, els químics i la maquinària pesant, mantenir les cobertes vegetals i, en alguns casos, incloure la ramaderia per a millorar la gestió del sistema en el seu conjunt.
La sequera actual i les protestes dels agricultors, dos assumptes molt vinculats han estat notícies rellevants en els últims mesos. Hi ha alguna forma que el sector primari sigui precisament el que impulsi la mitigació del canvi climàtic?
Per als impulsors de la iniciativa, la resposta és clara: «Sí, fomentant un canvi en el model de producció dels aliments. Deixar enrere el sobrepastoreo, l’agricultura intensiva i la desforestació per a posar la salut del sòl i de la naturalesa en el centre del sistema, la qual cosa es coneix com a agricultura regenerativa».
Ferme qui participe à un projet d’agriculture régénérative / GALDRIC MOSSOLL
Per a promoure aquest model agrícola, el CREAF ha implantat el projecte Regenera.cat amb finançament de la Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR); una iniciativa de dos anys que combinarà l’experiència acumulada per quatre finques de Catalunya que porten diversos anys implantant l’agricultura regenerativa en vinya, horta i arbres fruiters, entre altres. Ja han experimentat millores en la qualitat del sòl i la biodiversitat, però amb aquest projecte s’obtindran dades científiques i es quantificarà tot el procés, de manera que sigui d’utilitat a altres interessats.
«L’objectiu és valorar a diferents escales i amb diversos agricultors el potencial del model regeneratiu per a donar resposta als principals reptes ambientals», explica Javier Retana, catedràtic en ecologia i investigador principal d’aquest projecte. En concret, els equips investigadors del CREAF col·laboraran amb el centre tecnològic BETA de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya per a prendre mostres de les parcel·les regeneratives i comparar-les amb altres de convencionals.
«Així podrem observar les diferències en la quantitat i diversitat de pol·linitzadors, la fauna edàfica, la qualitat i fertilitat del sòl i la productivitat dels cultius, entre altres», aclareix Retana. «Està demostrat que aquestes pràctiques afavoreixen la biodiversitat de l’entorn i augmenten considerablement la fertilitat del sòl i la seva capacitat de fer front al canvi climàtic i la sequera», conclou.
L’experiència de la Garrotxa
[–>
Les finques que participen en el projecte Regenera.cat ja compten amb resultats que demostren els beneficis de l’agricultura regenerativa. És el cas de Planeses, una finca d’horta i ramaderia de La Garrotxa on el CREAF implementa aquest model des de fa gairebé 8 anys.
«Un de les dades clau és que, en els últims cinc anys, en el sòl de Planeses la matèria orgànica gairebé s’ha triplicat i la capacitat de retenir aigua ha augmentat entre un 15-20%», explica Marc Gràcia, investigador del CREAF i coordinador del treball a la finca.
Com que pot retenir més aigua, aquest sòl és capaç d’adaptar-se millor a les condicions extremes de sequera i absorbeix molt més CO2 atmosfèric, emmagatzemant-ho en forma de carboni en el sòl. «Tot això ens permet mitigar el canvi climàtic amb pràctiques agrícoles relativament senzilles», afegeix Gràcia.
[–>[–>
L’investigador també ha constatat un augment molt important de la biodiversitat. En aquest sentit, estudis recents revelen que en un passeig per una pastura o hort regeneratius podem trobar sis vegades més pol·linitzadors que en una parcel·la no regenerativa. Aquest augment també l’ha notat Ernest Mas, agricultor de VerdCamp Fruits, una altra de les finques del projecte.
#Agriculture #régénérative #dans #Garrotxa #des #terres #humides #vivantes
1716034982