2024-11-17 08:30:00
Ja està ben recuperat? Que tal com està el pati…
Estic molt bé. Al principi amb el diagnòstic vaig quedar un xic espantat perquè era una lesió tendinosa i és perillós. La idea inicial era tornar contra l’Espanyol, però com que evolucionava bé, ho he pogut fer abans. Jugar noranta contra el Getafe, guanyar i arribar net a l’aturada, mentalment, s’agraeix.
Fins a quin punt aquesta aturada és positiva i reparadora?
Molt perquè teníem moltes baixes i ens hi hem hagut d’adaptar. Ara tenim uns dies per anar recuperant gent i netejant la fatiga. Pot anar molt bé. És important que en aquest període d’ara fins a Nadal estiguem a l’altura perquè venen partits molt importants i decisius per la segona part de la temporada.
Ho havia viscut mai, això de tants lesionats en tan poc temps?
Poques vegades. A més a més, vèiem com en cada partit en queien un parell. És fotut perquè els pocs que hi ha, han de carregar molt més i el míster ha de fer equilibris per tirar endavant. L’equip ha reaccionat molt bé.
Hi havia psicosi entre els jugadors?
No… Potser els serveis mèdics, que patien més veient com perdíem jugadors i com la infermeria es quedaria petita (riu).
Sis punts consecutius i a dos d’Europa. No està gens malament.
Sí, perquè si no haguéssim guanyat el Leganés i el Getafe, estaríem incòmodes. A més a més, eren rivals a qui ara traiem una mica de diferència. Tot suposa menys neguit a l’hora de competir. És senyal que l’equip s’ha adaptat bé a la situació, perquè a Getafe és complicat, contra el Leganés veníem de Copa… La línia és bona i sumant-hi les incorporacions dels lesionats que es recuperin, podem millorar el nivell i acabar l’any en millor posició de la que estem.
Per què, després d’una temporada com la passada, quin ha de ser l’objectiu d’enguany del Girona?
Sempre guanyar cada partit i el temps determinarà si, a manca de deu jornades, l’objectiu pot ser entrar a la Champions, a Europa, salvar-se… L’any passat fins i tot era guanyar la Lliga. L’objectiu es veurà quan manquin un parell de mesos. Ara és mirar d’estar com més amunt millor, per qualitat de staff i de plantilla. Intentar estar a dalt, després ja veurem si hi arribem o no.
A dalt, és gaire amunt?
Com més millor. Tant de bo fos Champions o guanyar la Lliga! Cal ser realistes i hi ha molta distància… Intentem anar guanyant partits i agafar els que estan a Europa primer i després, si estem bé, agafar els de la Champions.
Al·lucinava quan veia jugar el Girona la temporada passada?
Sí… Sí. Tot i això, van ser molt constants i podien sorprendre les dues o tres primeres vegades, però és que ho feien cada partit! Tenien molt de nivell i jugaven molt bé. La sensació que em generava a mi era d’orgull. Veure com guanyaven en camps complicats o com remuntaven partits difícils… S’havien de fer moltes coses bé per estar a aquell nivell durant tantes jornades.
Digui’m la veritat, en algun moment de l’any passat, sobretot quan va perdre protagonisme al Barça, va pensar ‘cordons, jo aquí i que bé que s’ho passen aquests malparits’?
No soc de penedir-me de decisions. Vaig decidir anar cap allà igual que ara he decidit tornar. La temporada passada el que feia era buscar solucions per trobar-me més bé al camp, no pensar ‘m’he equivocat i ara no jugo’. No és la meva manera de ser.
Des de fora qui el va sorprendre més?
Hi va haver jugadors a un nivell altíssim. Savinho va ser diferencial, Dovbyk va fer molts de gols. Yan, Yangel, Iván, Paulo, Èric… Tots van estar molt bé. Fer un any així és perquè tot l’equip està a un nivell molt alt. Es compenetraven en una idea de joc.
Com li va al seu amic Aleix per Leverkusen. Parlen sovint?
Sí. Està content. És una aventura nova i enriquidora per a ell. S’hi està adaptant i té ganes de continuar creixent.
L’enyora al camp i fora del camp?
Sí. A part de la compenetració que podíem tenir al camp, per la relació que teníem fora… Tenim una relació molt propera. És un jugador top i fora del camp ens ho passàvem molt bé.
L’estiu del 2023 ho va tenir clar de seguida quan li va trucar el Barça?
Vejam… No volia deixar perdre el que tenia aquí, però al Barça tenia l’opció de tenir minuts i participar força. I, si hi havia aquesta possibilitat, vaig valorar que era un pas important per mi i la vaig voler agafar. Si no l’hagués agafada, hauria estat una decisió còmoda i me n’hauria penedit de no haver-ho intentat, encara que me n’anés de la manera menys desitjada, que és com em va anar. Per sort ho vaig poder provar, no va sortir com m’hauria agradat i encara he tingut la sort de poder tornar. Més sort impossible.
Ho va tenir igual de clar quan aquest estiu li va trucar el Girona?
Sí. Necessitava trobar un espai on estigués còmode, en un entorn que ja coneixia, que s’adaptés a la meva manera de jugar. Parlant amb el míster, ho vaig tenir claríssim.
Míchel es va enamorar de vostè des del primer dia i quan se’n va anar, sempre va mantenir que tenia la porta oberta per tornar. Aquell seu primer any aquí va ser impactant.
Vam crear una relació bonica i tampoc és que parléssim gaire. Va ser una cosa més de gestos, accions i comunicació no verbal, que no pas de xerrades, que també en vam tenir, és clar. Vaig notar estima i confiança des del primer moment.
Què és el que té d’especial que agrada tant a Míchel?
No ho sé pas… Potser quan vaig arribar ell no tenia la figura d’un mig centre posicional que li donés equilibri i feia temps que la buscava. Li va anar com anell al dit.
Aquesta admiració i confiança és bidireccional?
Totalment. És un entrenador top. Sovint quan es té un mateix entrenador durant cert temps, s’escolta sempre el mateix. Ell té la mentalitat de cercar solucions, evolucionar i en la gestió de grup sempre busca treure màxim rendiment. Té la seva idea i filosofia, però alhora adapta als jugadors. I, a més a més, hi ha els valors humans. Si ho englobem tot, és un exemple a seguir pels joves i els veterans. La seva manera de comunicar-se i respectar els treballadors del club fa que sigui com s’ha de ser. Per tot plegat, tots som soldats de Míchel.
Ha tingut molt bons entrenadors, Luis Enrique, Guardiola, Koeman, Puel, Villas Boas… A quin nivell el posa?
Pel que fa a impacte cap a mi, Top3, segur. Aquí, ja ha deixat la seva petjada. Té nivell per fer coses molt importants i el temps determinarà fins a quina altura. Per coneixements i gestió de grup, que són els dos grans paràmetres per valorar un entrenador, ell és top. Sens dubte.
Entén que hi hagi disgust entre l’afició pels preus de les entrades de la Champions?
Estic força desconnectat, la veritat… Ara bé, quan l’afició està descontenta, se l’ha d’escoltar perquè són els que hi han estat sempre i hi seran sempre. D’una banda, entenc que el club necessita arribar a certs números, però, de l’altra, a l’afició se l’ha de cuidar sempre i valorar-la. No sé si el club ha tirat massa amunt o l’aficionat és massa exigent, però estaria bé trobar un terme mitjà.
Com es viu el cas Ferran Ruiz al vestidor. Se’ls va explicar la situació abans que entrés en dinàmica de primer equip?
Si li soc sincer, no en sabia res… Vaig veure el tema fa uns anys quan va transcendir, però no en vaig saber res més fins ara. M’han dit que el club té una clàusula per rescindir-lo si és condemnat. Esperarem a veure què determina el jutge.
Le milieu de terrain d’Ulldecona hoche la tête à la fin de l’entraînement. / MARC MARTÍ
La pressió que hi ha al voltant del Girona és una broma comparada amb la del Barça? La gestiona bé?
Quan vaig anar al Barça em pensava que no m’afectaria tant. El dia a dia era còmode, però el meu entorn patia més perquè tot té molta repercussió. I veure el meu entorn patir, em feia estar incòmode. Em costava de tolerar i gestionar. Al Girona l’ambient és més familiar, agradable i això es transmet al camp. A Barcelona vaig començar amb sensacions bones, però al cap d’un parell d’errades, dubtes de tu mateix i comences a voler jugar més segur, no t’alliberes i tens més tensió. És una roda de la qual no en pots sortir. Tornar a Girona em suposava estar en un entorn on hi ha confiança i em coneixen i on sé que no viuré una situació semblant. Pensi que m’enviaven missatges donant-me ànims. Jo sabia de la bona intenció de la gent, però pensava ‘que no se m’ha pas mort ningú’, ‘els fills estan bé’. Entenc que el futbol té molta repercussió i molta gent s’ho pren com de vida o mort. Jo volia millorar al camp, és clar, però també valorava que tenia coses molt positives a fora. Des de fora, costa separar-ho. Va arribar un punt en què no mirava xarxes, ni premsa ni res. Ja no ho he fet mai gaire, però encara vaig bloquejar-ho més. Jo no me n’assabentava i no m’afectava. Sí que m’arribaven molts missatges i pensava, ‘ja deuen haver escrit o dit alguna cosa de mi…’.
I ara, n’està gaire pendent de què es diu als diaris, ràdios, programes o xarxes?
Molt poc. Si necessito l’aprovació d’una notícia o d’un post per fer-me sentir més bé, aconseguiré que un de negatiu em faci sentir pitjor. En passo molt. Sé el partit que he fet, em conec i analitzo on he de millorar. Entenc que hagin de sortir cròniques dels partits i comentaris, és part del futbol, però no és determinant per mi.
Està al nivell futbolístic de l’Oriol Romeu de fa dos anys o encara li falta?
No! Tinc molt de marge encara. A Getafe va ser un bon partit on vaig poder jugar més alliberat i relaxat, fent coses que m’agrada fer. No he pogut enganxar tres o quatre partits seguits i aquell any ho vaig jugar tot. Estic convençut que ho faré. Aquest període d’aquí al mes de desembre, m’anirà bé per agafar ritme i acabar amb la fletxa cap a dalt l’any.
A la Champions ho tenen pelut o mantenen esperances de classificar-se?
Tant de bo puguem classificar-nos. La derrota a Eindhoven contra el PSV va fer mal per com va ser i perquè ens deixa amb menys possibilitats. Si guanyem el següent estem a una victòria i tindrem dos partits a casa. Això sí, juguem contra grans rivals. El somni de tots és passar i volem que aquesta bonica aventura duri com més millor.
Si quan se’n va anar ara fa dos anys li haguessin dit que el Girona acabaria tercer a la Lliga i es classificaria per a la Champions League, s’ho hauria cregut?
A veure… Lluitar per guanyar la Lliga m’hauria costat de creure. Entrar a la Champions League era complicat també, però la idea del club era l’encertada i la línia, boníssima. Segurament, hauria pensat que primer es podia entrar a Europa League i al cap d’uns anys a la Champions League. Sí, podia ben ser.
«És més a prop la meva segona Champions que el meu segon llibre»
Què és més agradable, guanyar una Champions o escriure un llibre?
Uf! N’he de triar una? Ni una cosa ni l’altra. Escriure el llibre era un repte personal i sempre havia volgut fer-ho perquè m’agrada llegir. Guanyar una Champions em va arribar tan aviat que l’he valorada poc (Chelsea 2011-12). Vaig jugar a la fase de grups, però després no a les eliminatòries. És allò que sí però no. Jo la vull guanyar sent titular a la final. Si no és aquest any, de moment, encara no ha passat.
Som més a prop del seu segon llibre o de la seva segona Champions?
(Riu). Més de la segona Champions… Encara escric, però no busco explicar res.
Videojocs o lectura?
Lectura.
Quin llibre o llibres llegeix ara?
Uns quants. Un de Gabi Martínez que parla dels perills que desaparegui el Delta de l’Ebre, per exemple. Em fa reviure llocs d’allà que conec i té una escriptura molt bonica. També llegeixo coses que m’agraden. Tinc massa aficions: el cos humà, la nutrició, m’agrada conèixer el cervell, la fisiologia humana… També en llegeixo un de Fabián C. Barrio Usted está aquí que explica de manera amena i graciosa la filosofia clàssica.
N’hi ha de futbolistes amants de la lectura? O és una rara avis?
Algun n’hi ha, sí. De filosofia potser no tant. Juan Mata em va fer entrar en aquest món. Algun n’hi ha al vestidor. Toni Villa ja em va dir que s’havia llegit el meu. David López o Gazzaniga, també llegeixen força.
Quin és el plat més estrany que ha tastat mai?
Haggis and statties. És un plat escocès que m’agrada molt. Hi posen budells i altres òrgans com ara estómac, pulmons, fetge i cor de diferents animals i en fan una bola. Tipus una pilota d’aquí. Hi ha col i altres ingredients, també. És molt bo. Ara bé, és millor menjar-s’ho sense preguntar, perquè, si algú li dius què és abans, potser després no s’ho menja. (Riu).
Pepet i Marieta, Figa Flowers o La oreja de Van gogh?
Pepet i Marieta, que és del poble i és un crac.
Té alguna mania abans d’entrar al camp?
Cap. Hi estic en contra. Soc antimanies. Potser la gent ho fa per posar-se en l’estat que necessita per jugar, però jo no considero que faci jugar bé o malament.
Qui era el seu ídol de petit?
[–>
Ronaldo Nazario. Jo era davanter a l’Ulldecona i feia molts gols. No se m’ha quedat… (Riu). Després també em van agradar molt Puyol i Gattuso.
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#Cétait #aussi #clair #pour #moi #signer #Barça #retourner #Gérone
1731839449