2024-07-28 08:20:00
Quan a principis de juny vaig escriure un article titulat «La planificació més difícil del Girona FC», no m’imaginava que seria tan complicada. Ja comptava amb alguna baixa, però no tantes. A més a més, es tracta d’alguns dels jugadors més fonamentals: Savinho, el futbolista més diferencial de la passada temporada; Yan Couto, el més desequilibrant de l’equip junt amb Savinho; el director d’orquestra, Aleix Garcia; el màxim golejador del Girona i de la lliga, Dovbyk (suposo que algun dia acabarà el serial del seu representant); i un defensa ideal per al joc de Míchel, Èric Garcia. Déu n’hi do. I encara queda un mes fins que es tanqui el mercat, amb la qual cosa podríem tenir més sorpreses. El Bolonya, revelació l’any passat a Itàlia, i l’Stuttgart, subcampió de la Bundesliga, també viuen una situació similar. El Bolonya, fins i tot, ha perdut l’entrenador, l’exblaugrana Thiago Motta, cosa que, afortunadament, no ha passat al Girona.
A poc més de dues setmanes per l’inici de la lliga, la plantilla és inferior a la de l’any passat quan l’ideal hauria sigut mantenir bona part de la base incorporant reforços de nivell. No ha sigut possible ni jugant la Champions. La majoria dels fitxatges són una incògnita. Un d’ells, tot i que serà el temps qui ho dictaminarà, té un bon present i un gran futur. Em refereixo a Alejandro Francés. Qui hauria dit fa uns anys que el Girona seria un club comprador i el Saragossa, un dels històrics del futbol espanyol, venedor? S’han invertit els papers de quan l’any 1982, el Saragossa va fitxar una de les grans promeses del Girona FC, Narcís Julià, defensa central com Francés, que havia debutat al primer equip, a Segona B, amb només 16 anys i que el 1981 havia disputat el Mundial juvenil d’Austràlia amb Espanya. El petit dels Julià va jugar primer en el filial i l’any 1985 es va incorporar al primer equip aragonès, de la mà de Luis Costa, exjugador i exentrenador del Girona, que ja l’havia dirigit a l’equip gironí la temporada 81-82.
[–>
Narcís Julià va jugar vuit temporades amb el Saragossa a Primera. Titular indiscutible com a central, va guanyar una Copa del Rei contra el Barça, amb Luis Costa a la banqueta, va perdre una altra final de Copa contra el Madrid i va disputar competicions europees. Les lesions el van obligar a una prematura retirada amb només trenta anys, deixant un gran record a la Romareda. Després, ha tingut una llarga trajectòria com a tècnic, que inclou haver estat secretari tècnic i entrenador del Girona. Julià i Francés tenen unes trajectòries molt similars: van debutar molts joves en el primer equip de la seva ciutat, internacionals en categories inferiors i molt identificats amb els seus clubs (Narcís Julià era net de l’avi Julià, llegendari secretari tècnic del Girona). Ja firmaríem ara que aquesta gran promesa que és Alejandro Francés, i del qual tothom hi té dipositades grans esperances, rendeixi a Girona al nivell que ho va fer Julià al Saragossa, on uns anys abans (entre 1971 i 1978) també havia brillat un altre il·lustre gironí, Pau Garcia Castany, que va marcar tres gols al Reial Madrid el dia que els aragonesos van guanyar per 6-1.
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#Narcisse #Jules #Alexandre #French
1722160450
