La violoncel·lista Alena Tikhmanovich (1976), la violinista Natalia Klymyshyn (1988) i la pianista Lilia Bokhonko (1981) comparteixen el seu origen eslau -van néixer a Ucraïna i Belarús (Bielorússia)-, una mateixa llengua -el rus- però, sobretot, l’amor i la passió per la música clàssica. Això les va dur a crear, fa dos anys, Gardenia Trio, un projecte musical que els permet, al marge de les seves carreres com a docents en diferents escoles de música, pujar a un escenari i gaudir del plaer d’interpretar un repertori escollit davant d’un públic. «Quan fas de professora, no actues, no creixes, no pateixes, no t’aixeques a les sis per assajar abans d’anar a la feina. Molts necessitem sentir que som músics, no només professors, és un plaer tocar i sentir que ets músic», assegura Lilia Bokhonko.
Les tres integrants de Gardenia Trio viuen entre Girona, Figueres i Palau-saverdera i treballen a diferents escoles de música. Alena Tikhmanovich i Natalia Klymyshyn, qui també forma part d’Orthemis Orquestra, s’hi van establir fa més de quinze anys -parlen un català perfecte- mentre que Lilia Bokhonko va arribar fa set anys. Ella i Natalia es van conèixer perquè feien classes -una de cant i l’altra de violí- a una mateixa alumna. «Un dia vam pensar a tocar alguna cosa juntes, com a duo, i així va néixer Duo Gardenia», explica Lilia Bokhonko. Al cap de tres anys, van decidir centrar-se més en la música clàssica i van ampliar el format a trio incorporant Alena Tikhmanovich.
«Hi ha molta gent que no sap ni que existeixen aquestes dones compositores i això no és just»
Les tres intèrprets comptem amb estudis superiors especialitzats en clàssica, formació realitzada en prestigiosos conservatoris als seus països d’origen. Cadascuna va escollir aquest camí per diferents motius. «Hi ha un moment a la vida, quan ets jove, que busques en què et desenvolupes millor, vas descartant i et quedes amb allò que tens facilitat», comenta Bokhonko. Així comença el que serà una cursa de fons amb una intensa dedicació i estudi: vuit anys d’escola de música obligatòria, quatre al conservatori de grau mitjà i cinc més de superior. Després de la formació, «molts anys de pràctica» per afrontar repertoris, que abasten segles d’història, i concerts.
Un repertori de gran nivell, poc interpretat
Això és el que viuen ara preparant un concert molt especial que tindrà lloc el 8 de març, amb motiu del Dia de la Dona i promogut per l’Ateneu d’Acció Cultural, a l’església de Sant Lluc a Girona. Aquí celebraran «la riquesa del llegat femení» presentant un programa dedicat a dones compositores que formen part de la cultura musical internacional: la croata Dora Pijaĉević (1885-1923), les alemanyes Clara Schumann (1819-1896) i Fanny Mendelssohn (1805-1847), la francesa Louise Farrenc (1804-1875), la nord-americana Amy Marcy Cheney Beach (1867-1944). «És un repertori de gran nivell, molt complicat, però també molt innovador perquè ningú, aquí, les interpreta. Fins i tot, hi ha molta gent que no sap ni que existeixen i no és just», assegura la pianista qui, ella mateixa, va haver d’indagar per descobrir-les. De cada una, han escollit trios de gran qualitat -alguns ha costat localitzar-los, tot i que no els interpretaran íntegres, només algunes parts per poder incloure més compositores i donar a conèixer les seves creacions. «És un descobriment per a tots».
De haut en bas et de gauche à droite, les compositeurs Dora Pijaĉević, Fanny Mendelssohn, Marcy Cheney Beach et Louise Farrenc. / Empordà
El fet de passar de duo a trio ha enriquit a la formació, que aquest Nadal passat va actuar a Figueres. «Amb el trio sona molt més ric, et dona més possibilitats per fer música de cambra pura i t’obre més portes». En els repertoris que han treballat, destaca la inclusió de música ucraïnesa, però també peces de compositors catalans, com és el cas d’Eduard Toldrà i els seus ‘Sis sonets’ per a violí i piano (1921). Lilia Bokhonko confessa que va ser «una gran descoberta» i no entén que «una música tan preciosa estigui tan poc valorada, ningú toca aquestes peces. És romanticisme d’un nivell molt alt, comparable a Schumann i Schubert. Quan la toquem, en gaudim molt».
