2024-05-18 07:30:00
La conca del Segura, gràcies a la gestió que es fa del denominat mix d’aigües, està preparada per a afrontar l’escassetat d’aigua durant els pròxims anys. Tot i això, el Transvasament Tajo-Segura continua sent necessari, i el repte d’incorporar nous recursos continua present, segons Urrea.
Existeix alguna solució als problemes d’escassetat d’aigua que hi ha actualment al Mediterrani?
Evidentment es tracta d’un problema complex, donades les característiques semiàrides d’aquest territori, que, segons els escenaris manejats pels experts en relació al canvi climàtic, implicaran en els pròxims anys una menor disponibilitat de recursos. És per això que les anàlisis de diagnòstic/solucions passen per un enfocament multivariat, tenint en compte l’aigua, l’energia, l’alimentació i el medi ambient. Un equilibri entre aquestes variables i la incorporació progressiva dels fins ara denominats recursos no convencionals, dessalació i reutilització, ens fan ser moderadament optimistes
És important que es faci efectiu el Pla Hidrològic Nacional?
La complexitat de la planificació hidrològica fa que els plans redactats pels diferents organismes de conca requereixin d’una coordinació al màxim nivell, quan es troben interrelacionats, que la legislació espanyola li assigna al Pla hidrològic Nacional, que en tramitar-se en seu parlamentària evidentment requereix d’un alt grau de consens, en llaures a la seva perdurabilitat en el temps. No obstant això, i com dic, si el 80% del consum de recurs hídric és el regadiu, potser primer convenia consensuar a nivell nacional el Pla Nacional de Regadiu.
El nostre desenvolupament dels últims 45 anys ha estat gràcies al Transvasament Tajo-Segura”
[–>
Què seria de la zona del Llevant sense el Transvasament Tajo-Segura?
El nostre desenvolupament dels últims 45 anys ha estat gràcies al Transvasament Tajo-Segura, del qual depenen tant el proveïment de tres milions de persones en època estival com unes 120.000 hectàrees de regadiu, ara es tracta d’afrontar el futur amb seguretat hídrica, i això passa per incrementar la disponibilitat d’aigua dessalada i reutilitzada, encara que aquesta última admet ja poc recorregut, donat el seu alt grau d’utilització.
Vostè manté la necessitat del Transvasament Tajo-Segura, però també aposta per l’aigua dessalada, li anirà menjant terreny aquesta última?
L’evolució de les aportacions a la baixa dels recursos disponibles de la capçalera del Tajo, que es constata en la planificació vigent, implica necessàriament un increment de garantia dels recursos de dessalació, però aquests sempre complementaris a aquells. El pes de l’un i l’altre vindrà marcat per aquesta disponibilitat de la capçalera del Tajo.
Estem arribant a la fi dels transvasaments?
No crec que això sigui així, hi ha nombrosos transvasaments en funcionament, però el que és cert és que la garantia que ofereixen als usos que d’ells depenen, aniran a la baixa. Per tant, caldrà complementar-los amb dessalació i reutilització.
Les zones dependents de les aigües subterrànies en aqüífers en risc són el repte per al futur
[–>
Quina és la capacitat actual de la conca del Segura? Té capacitat suficient per als regadius als quals aporta aigua?
Actualment la nostra planificació reflecteix la necessitat d’incorporar nous recursos, bàsicament per a les zones que presenten una dependència de les aigües subterrànies en aqüífers declarats en risc quantitatiu, aquest és el repte per als pròxims anys, tant incrementar els recursos hídrics com gestionar la demanda. Però és clar que aquells territoris que presenten una desconnexió hidràulica amb altres sistemes d’explotació presenten una alta vulnerabilitat.
Com ha afrontat la conca del Segura el període de sequera?
Bàsicament la gestió es realitza, seguint estrictament l’indicat en el Pla especial de Sequeres. No obstant això, cal ressaltar que l’aigua per al proveïment està assegurada en tota la Demarcació del Segura gràcies a la gestió que es fa del denominat mix de l’aigua per la Mancomunitat dels Canals del Taibilla, mitjançant els recursos propis de les aigües del riu Taibilla, la de l’ATS i la de la dessalació. Afortunadament, hem deixat per al record imatges de corts en el subministrament o camions portant aigua a diverses poblacions, les ultimes d’elles esdevingudes fa ara vint anys. L’experiència de viure en el límit, quant a disponibilitat de recursos hídrics, ens ha fet arribar a aquesta situació millor preparats que altres demarcacions del país.
Com s’imagina el futur de la conca dins de quinze anys?
Entenc que seguirem amb una altíssima garantia en relació al proveïment, la qual cosa permetrà a més mantenir un component turístic important, estarem millor en qüestions mediambientals, i el regadiu seguirà si bé amb un model productiu diferent del de les últimes dècades. Molt més eficient i sostenible.
Els agricultors han estat assenyalats com els culpables de contaminar la conca, què poden fer per a tractar de canviar la percepció de la societat?
[–>
El canvi d’aquesta percepció, que en alguns territoris de la conca està molt arrelada, es realitzarà en primer lloc quan es percebi que no hi ha afeccions mediambientals negatives, i això requerirà practicar una agricultura sostenible, i en condicions que les administracions puguin acreditar aquesta sostenibilitat, amb un ús eficient de l’aigua i un ús racional i no contaminant dels pesticides i fertilitzants. Es tracta de poder exportar i consumir internament uns productes agraris sostenibles mediambientalment, susceptibles de ser etiquetats com a ‘verds’.
[–>
#serait #opportun #mettre #daccord #sur #plan #national #dirrigation
1716144478