Home » Divertissement » “Je ne suis plus aussi optimiste qu’avant quand je vois comment va le monde maintenant”
2024-09-23 07:30:08
Autora d’èxits com «La puerta violeta» o «Vivir», Rozalén arribarà a Girona després d’una intensa gira en els darrers mesos que també la va dur l’agost passat als Jardins de Cap Roig. La setmana passada a Santander va compartir escenari amb la cantautora Valeria Castro.
Veu molt de vostè en Valeria Castro?
M’encantaria veure alguna cosa de mi en ella, però és que Valeria [Castro] elle est si unique… elle a une personnalité si forte dans sa voix. Ce que nous avons en commun, c’est notre point de vue d’auteurs-compositeurs-interprètes, lorsque nous jouons de la guitare et je veux penser que nous partageons aussi la sensibilité, car elle me fait ressentir beaucoup de choses quand je l’écoute. On se voit là comme dans un groupe Silvia Pérez Cruz, Silvana Estrada, Valeria… Mec, sur le dernier disque j’ai introduit quelques chansons plus électroniques, mais j’aime aussi être dans cette catégorie d’auteurs-compositeurs-interprètes.
És casualitat això que molts cantautors experimentin amb l’electrònica?
En el nostre cas, des del primer disc cada cançó és una bogeria. Continuo sent jo en totes les ‘Rozalenes’ dels meus àlbums. Vinc del folklore, però els meus primers concerts van ser en el Vinya Rock escoltant rap i punk. M’encanta el rock i l’electrònica, amb aquest punt de rave de la meva adolescència. Tot això és aquí i és meravellós poder combinar-ho i expressar-ho sense etiquetes.
Conflueix aquest component eclèctic en aquest últim treball, on col·labora amb un dels rapers d’Espanya per excel·lència, Kase. O i la seva productora R de Rumba, a més de Carlos Vives en la cançó Tres dias a Cartagena. Encara que amb Kase. O anys enrere ja havia sorgit Mazas y Catapultas, què va ser el que la va empènyer a apostar per sons tan diferents?
Crec que el Javier Ibarra -Kase. O- els diu a tots els seus col·legues sempre «Posa’t a rapejar» [riures]. Depuis qu’il me connaît, il fait partie de la famille et il me dit toujours : “Viol, sœur, co'”. J’y suis allé avec R de Rumba pour écouter des bases funky et de la musique noire. J’ai choisi plusieurs instrumentaux et me suis donné pour tâche d’écrire des paroles de rap. Et quand j’ai fait la chanson, je lui ai montré et je lui ai demandé son avis : “C’est pas fou, je la retire ou pas ?”. Il m’a dit qu’il devait « mettre quelque chose ici » et que c’était la meilleure chose qu’il ait jamais écrite. Puis il a introduit quelques mesures et je me suis senti super excité pendant l’enregistrement. Idem avec Carlos Vives. J’ai fait une chanson qu’il a ensuite modifiée pour lui donner un son plus tropical et inclure des clins d’œil à Carthagène. J’ai beaucoup de chance car les gens sont toujours généreux avec moi. En fait, sur les milliers de collaborations que j’ai, très peu m’ont été demandées. [riures]. La vie te rend ces choses et j’ai la chance de m’entourer de personnes qui m’enseignent.
Alguna col·laboració somiada?
Hi ha molta gent amb la qual encara no he col·laborat, tot i que sembli mentida. René (Residente) em torna boja… qui sap. Hi ha molts companys amb els quals he cantat en directe, però mai hem gravat. Jo què sé, per exemple, Jorge Drexler. És veritat que aspiro alt, però un altre exemple és Valeria, Silvana, Silvia Rodríguez… Bé, tinc pendent alguna cosa amb el grup de folk canari per excel·lència, Els Sabandeños. Quan vam fer el disc de Matriz (Sony Music, 2022) ens vam quedar a les portes perquè no vam introduir gens de folklore canari tan riquíssim que és. Ho tinc pendent. M’agradaria fer alguna cosa amb ells.
Després de més d’una dècada de trajectòria, com valora a l’actual Rozalén? Queda alguna cosa d’aquella nena que ficava els peus els rierols de Letur per a fer del món un lloc una mica menys dolent?
Hi ha coses que continuen exactament igual. Quant a innocència, il·lusió… Hi ha gent que em diu que El Abrazo els recorda al primer disc que vaig llançar públicament. Aquí era lliure. Hi havia molta frescor i innocència i això es veu en aquest disc en el qual parlo d’emocions universals. Per desgràcia, no soc tan optimista com abans veient com va el món. A vegades la societat és molt injusta i macabra. Vull pensar que soc una mica més madura, però hi ha coses que em fan cada vegada acostar-me més a la meva infància i a la meva arrel. Tinc l’ancoratge més fort encara que ja no estigui a casa.
Al seu pare, Cristobal Rozalén Parra, li rendeix tribut cada vegada que trepitja un escenari per portar el seu cognom com a nom artístic, forma la part troncal del seu nou àlbum i li evoca tant en converses disteses com cançons que miren al cel. Quant veu del seu pare en vostè?
[–>
No sap el que li agraeixo aquesta pregunta perquè hi ha molta gent que no ho veu. Té molt aquest disc de tot: amors, nostàlgies… però crec que el personatge fonamental és el meu pare. Em veig tantes coses d’ell i la meva mare. Va ser sacerdot i es va secularitzar quan es va enamorar de la meva mare. Ell un dia em va dir «Jo vaig haver de prendre aquesta decisió perquè tu ets la sacerdotessa que havia de venir». Un home espiritual i compromès socialment. Ell veia aquesta connexió entre la seva vocació i el que faig jo.
“Je ne suis plus aussi optimiste qu’avant quand je vois comment va le monde maintenant”
Home » Divertissement » “Je ne suis plus aussi optimiste qu’avant quand je vois comment va le monde maintenant”
2024-09-23 07:30:08
Autora d’èxits com «La puerta violeta» o «Vivir», Rozalén arribarà a Girona després d’una intensa gira en els darrers mesos que també la va dur l’agost passat als Jardins de Cap Roig. La setmana passada a Santander va compartir escenari amb la cantautora Valeria Castro.
Veu molt de vostè en Valeria Castro?
M’encantaria veure alguna cosa de mi en ella, però és que Valeria [Castro] elle est si unique… elle a une personnalité si forte dans sa voix. Ce que nous avons en commun, c’est notre point de vue d’auteurs-compositeurs-interprètes, lorsque nous jouons de la guitare et je veux penser que nous partageons aussi la sensibilité, car elle me fait ressentir beaucoup de choses quand je l’écoute. On se voit là comme dans un groupe Silvia Pérez Cruz, Silvana Estrada, Valeria… Mec, sur le dernier disque j’ai introduit quelques chansons plus électroniques, mais j’aime aussi être dans cette catégorie d’auteurs-compositeurs-interprètes.
És casualitat això que molts cantautors experimentin amb l’electrònica?
En el nostre cas, des del primer disc cada cançó és una bogeria. Continuo sent jo en totes les ‘Rozalenes’ dels meus àlbums. Vinc del folklore, però els meus primers concerts van ser en el Vinya Rock escoltant rap i punk. M’encanta el rock i l’electrònica, amb aquest punt de rave de la meva adolescència. Tot això és aquí i és meravellós poder combinar-ho i expressar-ho sense etiquetes.
Conflueix aquest component eclèctic en aquest últim treball, on col·labora amb un dels rapers d’Espanya per excel·lència, Kase. O i la seva productora R de Rumba, a més de Carlos Vives en la cançó Tres dias a Cartagena. Encara que amb Kase. O anys enrere ja havia sorgit Mazas y Catapultas, què va ser el que la va empènyer a apostar per sons tan diferents?
Crec que el Javier Ibarra -Kase. O- els diu a tots els seus col·legues sempre «Posa’t a rapejar» [riures]. Depuis qu’il me connaît, il fait partie de la famille et il me dit toujours : “Viol, sœur, co'”. J’y suis allé avec R de Rumba pour écouter des bases funky et de la musique noire. J’ai choisi plusieurs instrumentaux et me suis donné pour tâche d’écrire des paroles de rap. Et quand j’ai fait la chanson, je lui ai montré et je lui ai demandé son avis : “C’est pas fou, je la retire ou pas ?”. Il m’a dit qu’il devait « mettre quelque chose ici » et que c’était la meilleure chose qu’il ait jamais écrite. Puis il a introduit quelques mesures et je me suis senti super excité pendant l’enregistrement. Idem avec Carlos Vives. J’ai fait une chanson qu’il a ensuite modifiée pour lui donner un son plus tropical et inclure des clins d’œil à Carthagène. J’ai beaucoup de chance car les gens sont toujours généreux avec moi. En fait, sur les milliers de collaborations que j’ai, très peu m’ont été demandées. [riures]. La vie te rend ces choses et j’ai la chance de m’entourer de personnes qui m’enseignent.
Alguna col·laboració somiada?
Hi ha molta gent amb la qual encara no he col·laborat, tot i que sembli mentida. René (Residente) em torna boja… qui sap. Hi ha molts companys amb els quals he cantat en directe, però mai hem gravat. Jo què sé, per exemple, Jorge Drexler. És veritat que aspiro alt, però un altre exemple és Valeria, Silvana, Silvia Rodríguez… Bé, tinc pendent alguna cosa amb el grup de folk canari per excel·lència, Els Sabandeños. Quan vam fer el disc de Matriz (Sony Music, 2022) ens vam quedar a les portes perquè no vam introduir gens de folklore canari tan riquíssim que és. Ho tinc pendent. M’agradaria fer alguna cosa amb ells.
Després de més d’una dècada de trajectòria, com valora a l’actual Rozalén? Queda alguna cosa d’aquella nena que ficava els peus els rierols de Letur per a fer del món un lloc una mica menys dolent?
Hi ha coses que continuen exactament igual. Quant a innocència, il·lusió… Hi ha gent que em diu que El Abrazo els recorda al primer disc que vaig llançar públicament. Aquí era lliure. Hi havia molta frescor i innocència i això es veu en aquest disc en el qual parlo d’emocions universals. Per desgràcia, no soc tan optimista com abans veient com va el món. A vegades la societat és molt injusta i macabra. Vull pensar que soc una mica més madura, però hi ha coses que em fan cada vegada acostar-me més a la meva infància i a la meva arrel. Tinc l’ancoratge més fort encara que ja no estigui a casa.
Al seu pare, Cristobal Rozalén Parra, li rendeix tribut cada vegada que trepitja un escenari per portar el seu cognom com a nom artístic, forma la part troncal del seu nou àlbum i li evoca tant en converses disteses com cançons que miren al cel. Quant veu del seu pare en vostè?
[–>
No sap el que li agraeixo aquesta pregunta perquè hi ha molta gent que no ho veu. Té molt aquest disc de tot: amors, nostàlgies… però crec que el personatge fonamental és el meu pare. Em veig tantes coses d’ell i la meva mare. Va ser sacerdot i es va secularitzar quan es va enamorar de la meva mare. Ell un dia em va dir «Jo vaig haver de prendre aquesta decisió perquè tu ets la sacerdotessa que havia de venir». Un home espiritual i compromès socialment. Ell veia aquesta connexió entre la seva vocació i el que faig jo.
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#suis #aussi #optimiste #quavant #quand #vois #comment #monde #maintenant
1727087976
Share this:
Le département n’assurera pas la sécurité des élections après les publications du shérif sur les panneaux de jardin de Harris
RAVENNA, Ohio (AP) — Un comité électoral local de l’Ohio a déclaré que le département du shérif
Share this:
Ukraine – Doit soumettre un « plan de victoire »
– Nous sommes arrivés aux Etats-Unis. Le plan de victoire de l’Ukraine sera sur la table pour
Share this:
La soirée Best of NoVA réunit 30 restaurants haut de gamme à Fairfax
Essayez des échantillons d’un large éventail de restaurants, notamment 2941, The Restaurant at Patowmack Farm, Ned’s New
Share this:
Folarin Balogun marque et l’AS Monaco bat Le Havre et rejoint le leader PSG en tête du classement de la Ligue 1
PARIS (AP) — Marseille a surmonté une expulsion précoce et est revenu d’un but de retard pour
Share this:
RECENT POSTS
7 conseils efficaces pour communiquer avec les gens et établir des contacts utiles
Comment trouver l’amour en 2022 ?
ADVERTISEMENT
Tags