2024-12-28 08:28:00
El nombre de municipis amb més de 500 habitants espanyols que no tenen un punt d’accés presencial a serveis bancaris es reduirà aquest any en un 75% respecte la situació de fa tres exercicis. Per a molts residents en petits pobles, efectuar tràmits bàsics com treure diners en efectiu o pagar un rebut significa desplaçar-se diversos quilòmetres o dependre de tercers. L’aplicació d’alternatives adaptades a les poblacions rurals busca oferir una resposta a l’exclusió financera.
El 2021 hi havia 243 municipis de més de 500 habitants sense cap punt d’accés presencial als serveis bancaris, cosa que inclou oficines, caixers, agents financers i xarxa de Correus. Aquesta xifra es va reduir a 83 municipis a finals del primer semestre del 2024, cosa que representa un descens del 66%, i la població sense accés es va reduir de les 211.550 a les 70.001 persones. A finals d’aquest any, l’arribada d’oficines mòbils o ofibusos a 23 nous municipis reduirà a 60 el nombre de localitats sense accés presencial a serveis bancaris. Això representarà una disminució de tres quartes parts dels municipis sense servei en comparació amb el 2021. Segons les fonts consultades, hi ha uns 13 municipis (gairebé 39.000 habitants) que han manifestat no voler posar un punt d’accés als serveis bancaris.
El risc que la reducció d’oficines bancàries i caixers comporti l’exclusió financera de part de la població va motivar que les patronals bancàries espanyoles (AEB, CECA i Unacc) encarreguessin el juliol del 2022 una diagnosi sobre l’accessibilitat als serveis bancaris en els municipis d’Espanya a l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). L’anàlisi va servir per elaborar un full de ruta en coordinació amb el Ministeri d’Afers Econòmics i Transformació Digital de cara a mirar de cobrir tots els municipis i reforçar la inclusió financera a les zones rurals i a l’Espanya buidada, necessària per al seu desenvolupament, inclosos els que mai fins ara han tingut un punt presencial.
La major part de l’ajust a la xarxa d’oficines ha tingut lloc a municipis de més de 10.000 habitants (81,8%), i només un 3% als de menys de 1.000. Si bé en l’última dècada s’han eliminat més de 10.000 caixers fruit de la concentració bancària i la digitalització, Espanya continua sent el segon país de la UE amb més caixers per cada 1.000 habitants, segons el Banc d’Espanya.
No obstant, «tots els jubilats i pensionistes espanyols, encara que el seu lloc de residència sigui molt remot, reben la seva pensió en un compte bancari» i tenen domiciliat el pagament dels rebuts de subministraments bàsics, com indica la patronal AEB. A això s’hi suma que el 65% de la població utilitza encara l’efectiu diàriament, i per al 60% continua sent el mitjà de pagament principal o més habitual, segons un informe del Banc d’Espanya del 2023. Un percentatge que s’eleva al 67% en municipis de menys de 10.000 habitants. L’edat és també un factor molt rellevant: l’efectiu és el mitjà més habitual per al 76% de les persones de més de 65 anys. Les dades reflecteixen una situació de dependència per a un 9% dels residents de municipis sense oficina bancària, ja que la seva manera d’accedir als diners en metàl·lic és a través de familiars i amics.
Les actuacions per pal·liar la falta d’un servei considerat essencial han consistit a habilitar punts de prestació de serveis bancaris en forma d’oficines mòbils, caixers automàtics, agents financers i acords amb oficines de Correus i comerços. En aquesta iniciativa per tancar la bretxa financera rural hi han participat les entitats bancàries i les administracions locals, autonòmiques i l’estatal.
En l’àmbit rural, CaixaBank té 1.835 oficines i finestretes (xifra equivalent al 45% de la seva xarxa) a poblacions de menys de 10.000 habitants, de les quals 230 se situen a municipis que tenen menys de 1.000 habitants. A 459 d’aquests nuclis, el banc és actualment l’única entitat present.
En paral·lel, CaixaBank ha desplegat oficines bancàries mòbils, amb les quals a final d’any cobrirà un total de 1.300 localitats de 17 províncies de Castella i Lleó, Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana, Andalusia, la Comunitat de Madrid i Catalunya. El 70% dels usuaris que atén en petits municipis tenen més de 70anys. Aquests serveis són importants «per retenir població a localitats on l’economia depèn, en gran manera, de l’agricultura i la ramaderia», assenyala l’entitat. Gràcies a aquests mètodes, el banc assegura que «s’està aconseguint arribar a poblacions on mai fins ara hi havia hagut accés als serveis bancaris».
Noves pràctiques
A les poblacions amb menys de 500 habitants, alguns bancs s’han compromès a oferir el cashback, és a dir, la retirada d’efectiu a comerços que equipen amb TPV d’última generació, cosa que beneficia, al seu torn, els petits negocis minoristes.
Caixa Enginyers permet retirar de 50 a 150 euros en efectiu cinc vegades al mes gratis amb una compra mínima de 15 euros als supermercats Bonpreu i Esclat.
Així mateix, un acord entre BBVA i Correus permet als clients del banc retirar fins a 500 euros al dia en efectiu a través de la seva aplicació i rebre’ls a domicili. Per arribar al 100% dels municipis espanyols, BBVA utilitza els gairebé 6.000 carters rurals de Correus. Correus i CaixaBank han iniciat també un servei telefònic d’enviament de diners que permet als clients demanar per telèfon l’enviament d’efectiu a domicili.
[–>
Són noves pràctiques encara poc conegudes, però el Banc d’Espanya indica que «la predisposició a utilitzar aquest tipus de serveis en el futur augmentarà».
#banque #réussi #réduire #déficit #financier #rural #trois #ans
1735392939