2024-09-08 07:30:29
Pocs artistes gironins deuen poder presumir d’haver exposat en un espai tan privilegiat com una fortalesa construïda per Leonardo da Vinci. Aquest honor és el que va tenir el saltenc Joan Mateu fa unes setmanes coincidint amb el Festival de Cinema de Locarno, a Suïssa, que inclou activitats molt més enllà de la gran pantalla. Entre aquestes, les mostres de diversos artistes internacionals que, com Mateu, també van pintar en directe en l’anomenat Dia de la Diplomàcia.
Llavors, Mateu, que hi va participar com a representant de la Diputació de Girona, va fer «un mar abstracte», un dels seus temes predilectes. «No és que hi estigui obsessionat, però sí en les possibilitats que hi veig», confessa, ja tornat a casa. L’obra que va resultar en poc més d’una hora no era tant l’objectiu «com la performance», fresca i vistosa, de veure’l treballar. Sempre ho fa «sobre el terra, amb molta aigua i moltes capes». També materials de tota mena, tant pintura de paret com guix o cendres, perquè «barrejar materials fa que passin coses diferents», explica. Un estil i una temàtica que s’adequaven al que buscava el festival i la galera Il Rivelino de Locarno, amb qui ell i Les Bernardes de Salt ja tenien una bona relació.
La seva mostra a Locarno, a part dels quadres sempre lligats a la Mediterrània, incloïa una videoinstal·lació on es veia el procés previ a les pintures. Les imatges, procedents de reportatges que li havien fet (i publicades a l’Instagram del pintor), mostren una sortida pel Cap de Creus pujant i baixant de la barca per a fer esbossos de pedres, petxines, esquelets d’eriçons… tot d’aquarel·les que després, a l’estudi, serviran de models. «Anar al lloc, conèixer i sobretot observar el que pintaràs és la part més important de la feina, trobes matisos que amb una fotografia és impossible captar», assegura.
L’essència del mar
[–>
Mateu va començar a pintar amb un estil hiperrealista però, en dur-lo al seu mar, va veure que li era «impossible captar-ne l’essència» i li quedava «una cosa plana i poc creïble». A còpia d’observar l’aigua i provar d’entendre’n la complexitat, «l’intent de reproduir-la em va portar cap a l’abstracció, que el mar és bàsicament això», diu. Conèixer tan de prop la costa i haver-hi estiuejat tota la vida també l’ha afectat: «sempre que puc m’escapo al mar , pintura i plaer s’hi han fusionat i creat un vincle sentimental i vital».
Així, no ha d’estranyar que aquest fos també el motiu principal de l’exposició a Suïssa, on va exposar també treballs previs de gran format. «Quan em van enviar fotos de l’espai ja vaig veure que, amb la pedra, es prestava molt bé als mars i roques que pinto», explica Mateu, content d’haver penjat la seva obra en «un lloc espectacular i especial» tot i la humitat i la il·luminació.
També s’alegra de l’experiència en un festival que implica tota la ciutat: «és impressionant, tota la ciutat respira cinema i art», assegura. Aquells dies, d’allò més «intensos», també van servir-li per conèixer companys d’altres països. «No coneixia cap dels artistes convidats i és una manera de compartir coneixements, perquè són moltes hores de solitud a l’estudi i et vas tancant en tu mateix». Tot i els sopars i les xerrades, això sí, ells tampoc van trobar temps per sortir a veure cap pel·lícula del festival.
Exposar a Girona
[–>
Fins ara, Mateu ha viscut de l’obra venuda, i això ha fet que no n’hagi pogut acumular massa. Encara l’any vinent amb la il·lusió de tancar-se al seu estudi del barri de les Pedreres de Girona i animar-se amb un nou projecte que té enfocat però ha d’aterrar en pràctica.
[–>
«Tornarà a estar lligat al mar, però trencarà bastant amb el tema formal i hi haurà més disciplines com el fang, l’escultura (fins ara n’ha fet puntualment) o la instal·lació». Són disciplines a què no està habituat i per això s’hi vol dedicar «exclusivament, per a veure com va creixent».
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#Labstraction #méditerranéenne #Joan #Mateu #dans #une #forteresse #Léonard #Vinci
1725855327
