2024-08-24 12:11:34
«Han aparegut a la premsa històries que la nostra companyia pot estar enfrontant-se a dificultats. Aquestes notícies i rumors són absolutament certs. Després de 20 anys sent un referent de la indústria del videojoc a Espanya i amb 15 jocs publicats, és altament probable que la nostra companyia tanqui aviat». Dani Sánchez-Crespo agafa aire, però no es pren ni un segon abans d’entrar en matèria i explicar, en un vídeo que acumula unes 21.000 visualitzacions, què ha passat perquè un tità de l’escena barcelonina del videojoc com Novarama anunciï el seu Game over.
El cofundador d’aquest estudi del qual va sortir Invizimals explicarà que van intentar créixer de la mà de Tencent (el gegant xinès líder actual del sector a nivell global, segons el volum d’ingressos) i apostant per un tipus de joc que va resultar estar molt més concorregut del que creien i en un moment en què el sector estava a les portes d’una «crisi descomunal». «La indústria encara no era gaire conscient del que havia d’arribar, de l’onada de saturació de mercat i d’acomiadaments que s’acostaven», diu Sánchez-Crespo en aquest vídeo, en què queda clar el diagnòstic: «Hi ha un excés de capacitat de producció».
Un registre publicat a Obsidian calcula que entre el 2022, el 2023 i des de començament del 2024, s’han retallat al voltant de 30.400 llocs de treball a tot el món. Són 11.000 només a la primera meitat d’aquest any, més dels que hi va haver tot el 2023. «Al sector es parla que és la pitjor crisi que s’ha viscut mai», afirma una de les fonts consultades, però Barcelona s’ha endut, de moment, només unes esgarrinxades, més o menys significatives en funció del tipus d’empresa a la qual es pregunti.
Aquestes esgarrinxades són els tancaments de la coreana Smilegate (encara que l’opinió generalitzada és que això no té tant a veure amb aquesta crisi, com amb un mal plantejament d’entrada), de Novarama i dels petits Lince Works o Baby Robot Games, a més de la desena d’estudis independents que han hagut de fer retallades de personal o afronten dificultats financeres serioses. També s’ha notat en les previsions de creixement del sector, que esperava facturar a hores d’ara 1.000 milions d’euros i es quedarà, segons estimacions de la Generalitat, per sota dels 800 milions. La perspectiva és, a més, incrementar el volum de negoci conjunt un 5%, quan es venia de fregar els 15% i el 20%.
Però créixer, quan hi ha zones del món acomiadant milers de persones, sona a victòria. «És ingenu pensar que Barcelona està menys afectada que la resta del món, però segueix sent un lloc atractiu, que està molt ben posicionat i amb moltes empreses grans que, quan vulguin créixer, ho faran a llocs on tinguin oficines sòlides», apunten des de DeviCAT, l’associació que representa els interessos de les empreses de videojocs de Catalunya, on també reconeixen que ha ajudat que la cadena de comandament d’aquestes grans companyies continuï estant en les ciutats d’origen.
Els detonants de la crisi
[–>
Dues filials catalanes de dos importants estudis estrangers i una tercera empresa que s’acaba d’instal·lar a Barcelona fan una lectura semblant de la situació. En primer lloc, perquè els elements que desfermen aquesta crisi queden una mica lluny de la capital catalana. David Polfeldt, director de Bespoke Pixel, darrera incorporació al ventall d’estudis emblemàtics de Barcelona, explica que el gran problema ha estat que l’interès que va agafar aquest sector durant els confinaments pandèmics va coincidir amb una època en què els tipus d’interès estaven tan baixos que es podia invertir en gairebé qualsevol cosa sense gaire risc. I que després tot va canviar massa ràpid. «És un cicle que ha estat molt curt, potser si haguessin passat 10 anys (entre això i la pujada dràstica dels tipus d’interès) ho haguessin aconseguit, però han passat 3 anys i en 3 anys no es construeix un bon joc», resumeix aquest directiu.
A això se suma, segons el seu parer, una important caiguda de la productivitat associada al teletreball i també que, en poder treballar des de qualsevol part del món, s’han començat a pagar sous nord-americans per viure a Portugal o Espanya, per exemple. «No van pujar els ingressos, però els salaris es van disparar, i ara veiem un col·lapse massiu».
Per què a Barcelona gairebé no s’ha percebut aquesta situació? L’aposta de Polfeldt és que la ciutat comptava amb un ecosistema sòlid i saludable abans de la covid i que, tot i ser els sous més baixos que en altres llocs, no té sentit retallar llocs de treball aquí. La directora d’operacions de Paradox Tinto, Sonia Linares, destaca el mateix, així com que el múscul guanyat per aquest sector s’ha aconseguit sense cometre bogeries. «Si ens comencem a creure millors del que som i comencem a apujar sous de forma desorbitada, sense entendre les nostres fortaleses i debilitats, i sense saber on ens trobem en el context socioeconòmic, l’onada ens pot assotar bé, però si posem seny, no ens ha de venir aquest tsunami», opina aquesta desenvolupadora.
A tot això, el director d’Io Interactive Barcelona, Eduard López, afegeix l’experiència de les empreses catalanes buscant-se la vida per tirar endavant els seus projectes, en un sector que era molt discret fa no tants anys. I també que en cap cas no es qüestiona el futur d’aquest sector. «Cada vegada hi ha més gent que juga i això és una oportunitat, el mercat seguirà creixent», reflexiona López, que veu oportunitats, fins i tot, en el buit que es genera i que està convençut que a tots els treballadors afectats els serà molt fàcil trobar un nou estudi on continuar la seva carrera. «No hi ha una preocupació que això vagi a pitjor, perquè la mirada està posada en el futur», sentencia.
En qualsevol cas, ningú nega que ha ajudat estar en el moment adequat en el lloc indicat: en haver adquirit la seva fama Barcelona fa temps, la majoria de companyies que han anat aterrant a Catalunya ho han fet amb els seus projectes i la inversió associada a ells ben assegurada. És a dir, amb uns fonaments sòlids perquè el temporal no els faci trontollar.
[–>
Un «tsunami»
[–>
Està clar que és precisament la seva condició de gran companyia o de desenvolupadora de jocs amb una marca ja consolidada el que fa que no vegin perillar el seu futur. En canvi, «per a la petita i mitjana empresa ha estat un tsunami», explica Alexis Corominas, director de Piccolo Studio, una empresa que s’ha acostat fins a dues vegades al tancament en els últims mesos. «És un tema d’escala i de tipologia d’empresa, la gent que necessita finançament per viure ho està petant», reflexiona. «Si tens producte per viure’n, potser amb un petit ajust n’hi ha prou, perquè com que és un transatlàntic la crisi no afecta tant, però els petits velers, això se’ns emporta», lamenta.
[–>
#secteur #catalan #jeu #vidéo #échappe #justesse #crise
1724533736
