Le symbole de la transformation d’un dressing

Calbots vénen, calbots van. I vinga calbots. Juan Fernández va acabar amb el clatell ben vermell diumenge al vespre després de la victòria del Bàsquet Girona contra el Baskonia que treia l’equip de les posicions de descens. Les garrotades no li van pas arribar dels jugadors del conjunt basc, sinó dels seus propis companys i, lògicament, van ser ben rebudes i encaixades amb un somriure vergonyosament alegre que reflectia que havia estat l’MVP del partit. Vint-i-nou punts i quatre rebots van ser els mèrits d’un pivot argentí que simbolitza sobre la pista la transformació que ha experimentat el Bàsquet Girona d’ençà de l’arribada de Moncho Fernández a la banqueta. «Ja treballàvem, i molt fort, aquests últims mesos, sobretot quan estàvem a baix a la classificació i volíem sortir-ne. També era quan més costava tot plegat. Ens va anar molt bé la primera victòria. Ens va servir per treure’ns un pes de sobre i això es va notar en molts aspectes», explicava el jugador al final del partit. Un partit que suposava la tercera victòria consecutiva d’un equip que fins fa una setmana tan sols n’havia aconseguit dues en tres mesos. Ah, i un dels quatre únics -juntament amb Unicaja, Madrid i Manresa– que es manté invicte en un 2025, fins ara, impecable.