2024-08-09 08:19:03
Què suposa per vostè ser l’encarregat d’inaugurar un festival com la Schubertíada?
Per mi és una responsabilitat, però també em fa una il·lusió molt gran. Estem parlant d’un festival sobre lied, sobre la cançó. La raó per la qual jo vaig començar a estudiar cant, en gran part. Vaig estudiar lied i oratòria, després òpera, però vaig començar amb aquest gènere. A més a més, que el festival hagi apostat per un concert exclusivament de cançó catalana és realment molt il·lusionant.
Reivindicar i posicionar el lied català és una tasca complicada?
Sens dubte que ho és. S’ha de tenir molta paciència i molta estimació. Jo ho faig perquè penso que com a intèrpret, com a músic, és el meu deure i la meva obligació promoure aquest repertori tan ric i amb tanta qualitat. Però no ho faria si només fos una obligació, també m’hi dedico perquè li tinc una gran estima. Hi tinc una gran connexió i una gran estima. M’agrada reivindicar-lo.
La primera part del recital que oferirà a Vilajuïga dissabte a la nit girarà tindrà al poeta Tomàs Garcés com a protagonista.
Exacte. En concret, aquest eix central estarà centrat en el poemari Vint cançons de Tomàs Garcés, que el 2022 va complir cent anys. Garcés precisament va viure diverses temporades a Selva de Mar. En total interpretem nou dels vint poemes que inclou el llibre.
També hi haurà temps per Josep Carner i Mercè Rodoreda…
Fa dos anys, el 2022, vam publicar amb en Rubén Fernández Carneriana, un disc que recull cinquanta cançons que compositors catalans del segle XX i XXI han composat a partir de textos de Carner, que estiuejava a l’Empordà i tenia una bona amistat amb Garcés. De Mercè Rodoreda reivindiquem el seu vessant poètic, que per al gran públic és més desconegut. És molt bonic descobrir aquesta part. A banda de tenir grans novel·les, Rodoreda té una part poètica molt interessant.
En aquest recital també hi haurà una estrena absoluta. Concretament, Illa dels lliris vermells, del compositor Héctor Parra, precisament amb poemes de Rodoreda.
De l’Héctor Parra, amb qui mantenim una bona amistat, sempre m’agrada fer alguna estrena. Illa dels lliris vermells és un cicle format per un total de vint poemes. Tinc al cap acabar fent-los tots, però a Vilajuïga presentarem un primer quadern que, inicialment constava de cinc poemes, tot i que al final en seran quatre. Tot i ser unes composicions molt interessants però a la vegada molt complicades d’interpretar. Requereix un estudi minuciós i constant perquè té un llenguatge bastant complex.
Jugar amb un repertori interpretat en català li ha tancat algunes portes o vivim en un món més obert del que s’acostuma a pensar?
Bé, tancar portes diria que no. Passa que als auditoris els costa encara programar un concert sencer de cançó catalana. Jo n’he fet uns quants. Al Palau de la Música Catalana de Barcelona, per exemple, o al Festival de Peralada, on amb en Rubén vam oferir el 2020 un recital amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Josep Carner. Crec que encara que no ens ho acabem de creure i per això, els programadors tampoc hi confien del tot. A vegades és difícil, però penso que a poc a poc es va fent feina. Ara estem bastant millor que fa uns anys.
Amb el pianista Rubén Ferndánez Aguirre han establert un vincle molt especial.
A en Rubén el vaig conèixer l’any 2015 i des de llavors hem actuat moltíssimes vegades junts. És un músic amb molta iniciativa i m’agrada poder treballar amb algú que em coneix i em sap portar el límit. La música de cambra és això. El cantant i el pianista tenen el mateix pes i ell és una persona molt interessada en aquest repertori. De fet, quan ve a Barcelona acostuma a visitar la Biblioteca de Catalunya per buscar repertori de cançó catalana.
Abans de dedicar-se professionalment a cantar, va començar la carrera de medicina. Què el va fer canviar d’idea?
Jo de ben jove ja havia estudiat música al Conservatori Superior de Barcelona però el meu pare, que ja està jubilat, era metge. Llavors, amb 18 anys em vaig decantar per estudiar medicina també. Un bon dia, vaig decidir entrar en un cor semiprofessional i poc després vaig conèixer en Kurt Widmer, que era professor al Conservatori de Basilea, a Suïssa. A mi em va agradar molt conèixer-lo i jo a ell també. Em va proposar que em presentés a Suïssa, i que ell faria tot el possible perquè entrés. Així va ser, i d’aquesta manera vaig acabar els estudis a Basilea i, és clar, vaig abandonar la medicina.
Creu que Catalunya compta amb un bon planter de joves cantants de lírica?
[–>
Sí, hi ha molt bon planter. De fet, molts d’ells ja es dediquen a la cançó catalana. Tenim un planter molt format perquè també hi ha conservatoris que hi dediquen esforços. Crec que sí, que en aquest sentit sí, i per això també crec que s’haurien de promoure més aquests cantants que pugen, tots aquests joves, amb concerts de cançó catalana, en nous circuits, en circuits ben recolzats ben teixits, com el de Vilabertran, perquè encara n’hi ha pocs. n
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#Les #auditoriums #ont #mal #programmer #concert #complet #chansons #catalanes
1723191737