L’excitation de l’escalade à Madrid dans une Coupe du monde

Als seus 19 anys, Iziar Martínez (2005, Valladolid), coneguda com a “Ichi”, ja és una de les grans promeses de l’escalada del nostre país. Amb quatre títols consecutius com a Campiona d’Espanya de Dificultat, el seu palmarès internacional continua creixent a gran velocitat. Ve d’un 2024 en què ha conquerit un bronze a la Copa d’Europa de Dificultat a Innsbruck i una plata a Copa d’Europa juvenil de Boulder a Soure, entre d’altres podis internacionals. El 2023 també va estar ple d’èxits, destacant el seu tercer lloc al Campionat del Món Juvenil d’Escalada.

El 2025, Iziar viurà probablement una de les experiències més especials de la seva carrera professional, participant en la IFSC Climbing World Cup Comunidad de Madrid 2025, una Copa del Món de Dificultat que serà encara més significativa per tenir lloc al seu país, on competirà davant del seu públic i familiars. En aquesta entrevista, Iziar ens explica la seva evolució, els desafiaments que ha superat i els seus plans de futur.

“Faré tot el possible per competir a Los Angeles 2028”

Si t’haguessis de definir en poques paraules, ¿com és Iziar Martínez dins i fora del mur?

Em considero una persona normal, però amb unes ganes incansables d’escalar (riu). També diria que la motivació i la persistència són dues paraules que em defineixen bé.

Portes 4 títols consecutius com a Campiona d’Espanya de Dificultat i importants podis internacionals, ¿quin balanç fas de la teva evolució?

L’evolució ha estat lenta, però sempre he continuat millorant i espero no parar mai. Tot i que ha estat un camí dur, també està sent la millor experiència de la meva vida. M’encanta treballar dia a dia per continuar progressant.

En competició, ¿com convius amb la pressió?

Amb ajuda del meu psicòleg i l’Equipo Sputnik he aconseguit a poc a poc fer que la meva ment sigui més forta. Soc una persona a qui mentalment costa no comparar-se, i per això intento centrar-me només en el rendiment.

Cada cop tens més presència en el panorama internacional, ¿quins són els teus propers objectius fora d’Espanya?

Per a mi, l’objectiu sempre serà ser la millor escaladora que pugui arribar a ser, i si amb això aconsegueixo medalles, aquest és el meu regal. A més, em motiva molt competir en el circuit de Dificultat de la Copa del Món IFSC (Federació Internacional d’Escalada Esportiva).

Aquest any, al juliol, Madrid acull per primera vegada una Copa del Món de Dificultat, ¿què significa per tu competir a casa en un esdeveniment d’aquesta magnitud?

Estic superagraïda i motivada. No puc explicar amb paraules les ganes que tinc de competir amb públic espanyol sota el mur. M’omple d’il·lusió que els meus pares i familiars em puguin venir a veure competir en una Copa del Món.

El camí cap a uns Jocs Olímpics és molt exigent, ¿et veurem a Los Angeles 2028?

Faré tot el possible per poder competir en els Jocs Olímpics de Los Angeles 2028, però no puc predir el futur. És un somni que vull complir i viure el procés és el que m’entusiasma més. Ho intentaré amb el suport incondicional de l’Equipo Sputnik, la meva família i els meus amics.

L’escalada de competició ha evolucionat molt els darrers anys, ¿com creus que està canviant i quines tendències creus que marcaran el futur del circuit internacional?

Els moviments estan evolucionant molt i això fa que siguin més complexos, bojos i visualment més atractius. A mi m’encanta escalar de tot, però la meva preferència s’inclina més cap als blocs i les vies més d’estil “old school” (de la vella escola, on la tècnica i la precisió tenen més pes que els moviments espectaculars i acrobàtics de l’escalada en rocòdrom moderna). Espero que en el futur continuem veient aquest tipus d’escalada, perquè crec que és el que s’assembla més a l’escalada que a mi m’agrada.

L’interès per l’escalada continua creixent entre els més joves, ¿quin consell donaries als qui somien competir al màxim nivell i convertir-se en campions?

El meu consell és que escalin molt, i que ho facin perquè gaudeixen de l’activitat, dels amics i de la companyia; al final, l’escalada és això: viure al màxim el teu creixement personal i els moments compartits amb els altres.