2024-08-31 18:17:01
Un violoncel·lista per cadascuna de les sis suites de J. S. Bach i un més per la Suite núm. 1, op. 72 de Benjamin Britten: un gran desplegament per un concert llarg amb moments apassionants i altres més discrets.
Els moments més interessants -cal recordar que no estem parlant d’un concurs- són els que van protagonitzar Oriol Prat, Pau Codina i Arnau Tomàs. Prat es va fer càrrec de la gran suite de Britten que comporta un gran compromís tècnic. Ho va fer amb una sonoritat molt oberta i profunda, amb determinació i un gran sentit per anar dibuixant amb detalls els múltiples espais d’aquesta pàgina i també amb molta cura d’enllaçar-los. Va ser una molt bona versió.
Potser el moment més intens va ser amb la núm. 5 de Bach a mans del brillantíssim Pau Codina. Per la sonoritat ben perfilada i enlluernadora, el domini de la tècnica i la comprensió de l’obra crec que va ser l’intèrpret més interessant. Totes les suites són complexes, però les núm. 5 i 6 especialment. La núm. 5 té una gran càrrega dramàtica que cal canalitzar i convé no carregar les tintes. El discurs de Codina estava molt ben equilibrat, amb una gran puresa i sobretot amb una calidesa del so captivadora.
Arnau Tomàs, amb molt bon criteri, va optar per utilitzar un arc barroc que ajuda moltíssim a treure pes a aquestes obres separant-se de la tradició romàntica i sobretot en el gran joc que permet traçar el caràcter d’aquestes danses -molt estilitzades és veritat- però que hom no pot deixar d’oblidar com tampoc que aquestes suites tenen un peu en la gran tradició de les obres per viola de gamba que Bach coneixia amb profunditat.
[–>
Cap d’ells, és veritat, presentava una versió històrica amb instrument barroc -violoncel amb corda de tripa i constitució històrica pel que fa a l’alçada del pont, arc barroc, etc-. Aquest aspecte és important perquè tot i que poden funcionar molt bé amb un instrument modern costa molt més reportar les subtilitats que contenen cadascuna de les danses amb el preludi inicial. Tomàs s’hi va acostar força i, val a dir, que permet una millor comprensió de les obres. També em sembla que la preocupació per la complexitat tècnica va fer-los oblidar la respiració musical, a saber separar i trobar els caràcters justos i finalment, a no refugiar-se en la bellesa i ampul·lositat que permet l’instrument. Calia més «idiomàtica barroca» per encarnar de nou aquest gran monument encara que s’interpreti amb un instrument modern. No és una tasca gens fàcil. Recomanaria escoltar atentament la versió del gran Pieter Wispelwey que revela racons profunds amb una mestria excepcional.
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#Listes #violoncelles #pour #Bach #Britten
1725132812
