2024-07-18 18:02:36
Costa parlar de Luis Miguel sense que el text s’allargui massa. És difícil resumir en unes frases l’actuació d’un intèrpret que s’ha reinventat tantes vegades, que ha “ressuscitat” de tantes maneres diferents i que ha estat durant tota la seva vida exposat a l’opinió dels altres. Per ser just, caldria parlar d’ell com un artista total, global, multidisciplinar. Una veu privilegiada que afronta com qui xiula passejant gèneres tan diferents com el bolero, el pop, la balada, la ranxera… Sempre amb èxit, sempre amb la seva manera de cantar tan particular.
Això és el que va demostrar dimecres a la nit l’artista porto-riqueny (tot i que criat a Mèxic) dimecres a la nit al Palau Sant Jordi, una cita molt més convincent que la de sis anys enrere. Luis Miguel, acompanyat d’una banda/orquestra d’una quinzena de músics, tres coristes i una quinzena de mariachis en una part del recital, va protagonitzar un espectacular concert que, tot i ser curt, no va decebre cap dels assistents. El cantant porto-riqueny va sortir a l’escenari puntual amb un impecable vestit negre i camisa blanca i va deixar clar que volia convertir la nit en una festa amb les conegudes “Será que no me amas”, que va ballar amb ganes, “Amor, amor, amor” i “Suave”.
Demostrant que la nit seria una contínua muntanya russa de ritmes i emocions, Luis Miguel va passar a continuació a una part més pausada amb “Miénteme”, cantada amb sentiment pel públic, “Te necesito” i “Hasta que me olvides”, per després treure tot el profit als seus acompanyants a l’escenari amb “Dame una prueba de amor” i tornar a emocionar amb les molt conegudes “Por debajo de la mesa” i “Me haces falta”, sense renunciar a grans clàssics del bolero com “Solamente una vez”, “Somos novios” o “Nosotros”.
La seva vessant de “crooner” la va deixar per a dos espectaculars duets amb veus gravades i imatges a les pantalles amb dos dels més grans artistes de la història, “Smile” amb Michael Jackson i “Come fly with me” amb Frank Sinatra, un prodigi tècnic que va sonar com si tots els cantants estiguessin dimecres a l’escenari. La potent i característica veu de “El sol de México” es tornava a adaptar de forma admirable a les cançons triades, sonant a la perfecció. L’artista porto-riqueny va tancar aquesta primera meitat del concert amb “Fría como el viento”, “Loco por tu amor” i “Entrégate”, no abans de jugar amb un dron que va oferir espectaculars imatges de tot el recital i que va utilitzar per fer-se un “selfie” amb el públic.
L’entrada d’una quinzena de mariachis, que inicialment van donar un petit descans a Luis Miguel que li va permetre canviar-se, va donar par a una segona part del concert més espectacular. L’artista porto-riqueny va tornar a temps per unir-se als mariachis en els darrers compassos de “La fiesta del mariachi”, que va donar pas a l’apoteòsica interpreació de “La Bikina”, que va suposar que el Palau Sant Jordi es convertís en una autèntica festa mexicana que es va completar amb “La Media Vuelta”, al final de la qual els mariachis es van retirar entre els forts aplaudiments del públic.
[–>
Luis Miguel va tornar a baixar les revolucions amb “Te tengo que olvidar” i “La incondicional”, cantades amb gran complicitat amb el públic. Aquesta part més íntima va ser la calma abans de la tempesta, ja que el final del concert es va convertir novament en una gran festa (amb el llançament de globus gegants al púbilic inclòs) durant la interpretació de “Te propongo esta noche”, “Ahora te puedes marchar”, “La chica del bikini azul”, “Isabel” i la final “Cuando calienta el sol”, durant la cual “el Sol de México” va saltar a dalt de l’escenar com un adolescent abans d’acomiadar-se aplaudint al públic i llançant-li petons, sense haver-los dirigit ni una paraula. Ni falta que va fer, perquè els havia ofert una actuació memorable.
#Luis #Miguel #triomphe #lartiste #total
1721389873