2024-08-26 07:30:13
El grup musical Glaucs, originari de Begur, ha publicat fa poc el seu vuitè àlbum d’estudi, titulat Aquí i avui, que està presentant aquest estiu als seus seguidors en un grapat de concerts. Jofre Bardagí és la veu principal i el compositor de la banda.
Amb aquest cognom estava predestinat a dedicar-se a la música?
Sí, sóc com el fill del fuster que hereta la fusteria de pare.
Tret de Jesucrist, que es va dedicar a altres feines.
Això diuen. Ara bé, tota la vida m’ha agradat més el cinema que la música, però és clar, m’he dedicat a la música per la facilitat i la proximitat és el que vivia a casa. De tota manera, en el meu temps lliure no escolto música, com fa tanta gent, sinó que vaig al cinema o miro sèries per TV.
Deu ser perquè de petit, a casa, devia escoltar música a tota hora.
És clar. I en continuo escoltant. Però com que treballo en la música, quan deixo de treballar tinc ganes de fer altres coses, no d’escoltar música.
Glauc, a banda d’un color, és un mol·lusc. Li agrada menjar bé?
Sóc de menjar bé, però ara m’he aprimat tretze quilos. De tota manera, ho vam saber després, que un glauc és un mol·lusc. També era un déu. Però el més bèstia és que el color glauc és el color que es queda als ulls dels morts.
Un nom maco, per un grup musical.
Imagini. I ho vam saber després de compondre el tema Els teus ulls glaucs.
Amb tretze quilos menys, aquest estiu haurà causat furor a la platja.
He, he, encara n’haig de perdre algun més, però no vaig a la platja. Com diu Woody Allen, entre el Papa i l’aire condicionat, prefereixo l’aire condicionat. Per mi, la platja és un conjunt d’impediments.
Que viu a Begur, Bardagí!
Ja, però quan soc a Begur no em moc de casa.
Aquí i avui. El títol és quasi una declaració de principis, un carpe diem?
Tant la cançó com el disc en conjunt, respiren aquesta filosofia de vida .
Pensa així?
Actualment, sí. Els discs són com postals de cada moment de la vida. Està bé acceptar el passat, però una vegada fet, centrem-nos en l’avui i en el que vingui
Gaudeix del dia a dia?
Procuro fer-ho. Des que tinc una filla -i això que ja té 14 anys-, gaudeixo molt del moment. Més val gaudir-ne, perquè el temps passa molt de pressa.
Per això en un tema del nou disc canten «cansat d’estar sempre pendent del pas del temps». Es comença a sentir vell?
No sé si vell és la paraula. Però que el temps passa, és un fet, no te n’adones i han passat catorze anys. Però si la meva filla va néixer fa res! Si ens parem a pensar-hi, és mot bèstia que fa deu anys del darrer disc de Glaucs. Com pot ser? Han passat deu anys amb una facilitat que t’empeny realment a aprofitar el moment.
Li ha ensenyat res, el pas del temps?
És evident que aprens, tot i que no sé el què. Crec que les persones no canvien, però sí que evolucionen. Tot el que vius, en qualsevol moment, t’ensenya. Jo sortiré d’aquesta entrevista havent après alguna cosa.
Jo no n’estaria tan segur.
Ha, ha. Sempre s’aprèn. Una altra cosa és que en siguis conscient i que ho sàpigues aplicar.
Un dels seus primers èxits va ser Ho tornaria a fer. Els polítics del procés els han pagat drets d’autor, per haver copiat la frase?
(Riu) No. Mai ningú no ens ha demanat permís per fer-la servir, i no tenim problema. Potser si la fes servir algú altre, ens suposaria un problema. Pel bo i pel dolent, les cançons, una vegada surten, són de la gent. Cadascú se la fa seva a la seva manera. Això és molt màgic, m’agrada molt quan ve algú, diu el que ha significat per ell aquella cançó… i no té res a veure amb la intenció que tenia jo en compondre-la. M’ha passat més d’una vegada, i m’ha arribat a canviar la percepció que jo mateix tenia de la cançó. És meravellós.
Hem conegut la nit, canten. Què hi ha allà?
A la nit hi ha de tot. Hi ha gent que es penedeix de les coses fetes i viscudes. Nosaltres vam passar una època molt divertida, ens vam passar molt i vam fer moltes coses que no cal explicar, però tot això nodreix i fa que ara siguem qui som. Estic molt content d’haver viscut moltes coses, bones i dolentes.
Qui és que intenta «enganyar-nos amb mentides»
Tota la gent que ens vol vendre les seves idees a qualsevol preu.
Per on s’esquerda el món?
Hi ha petites esquerdes en molts de llocs.
El podrem arreglar?
[–>
Si som conscients d’aquestes petites esquerdes, potser les podrem reparar, posant-hi cadascú una mica de part seva. Els petits canvis són poderosos. Ara bé, si ens mirem el món globalment com se’n va a la merda, és impossible arreglar-lo.
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#Mieux #vaut #profiter #temps #qui #passe #très #vite
1724654393
