2024-08-09 23:20:25
Queden sis dies per a l’inici a la Lliga del Girona, que va deixar una pèssima imatge a Newcastle, estripat sense cap mena de consideració, com si no fos ningú. Superat pels contratemps des de l’escalfament, en què Bryan Gil va notar unes molèsties, obligant al segon debut d’Oriol Romeu abans d’hora. I sort de Gazzaniga, que va aturar un penal i al minut vint-i-cinc ja hauria tornat cap a l’hotel, empipat com una mona amb l’autopista que els seus companys havien generat perquè els coets anglesos s’hi passegessin de mala manera. Molt incòmode, inexistent pel que fa a qualsevol escletxa d’intensitat, la bona notícia era que només havia encaixat tres gols en quinze minuts. Sí, el que l’any passat hauria estat un drama. Perquè tranquil·lament n’haurien pogut caure mitja dotzena, com els fitxatges que haurien d’arribar abans de tancar el mercat.
[–>Els cops, absurds, sempre precedents d’una facilitat inèdita en les transicions locals i unes pèrdues inoportunes, com havia passat en duels previs. Símptoma de la desorientació d’un bloc irreconeixible, on les peces no es trobaven, ni individualment ni col·lectivament. Res de l’harmonia que els caracteritza. Ni de l’alegria, ni de l’efectivitat. Tot, un despropòsit que encén unes quantes alarmes, per la proximitat de les cites importants i per la repetitiva falta de contundència, tret de l’amistós contra el Nàpols, on semblava que havia fet un pas endavant. A Newcastle, que al descans en duia quatre gràcies al doblet de Longstaff i les dianes de Murphy i Gordon, en va fer un de seriós endarrere.
De llarg, el més preocupant va ser la carència de sentit en defensa, que presenta una hemorràgia que Míchel haurà de taponar com més aviat millor. No és qüestió de si David López va ser poc precís, o si Francés i Arnau van ser tous, o si Blind no va estar prou atent en certs moments. No va ser culpa d’un element en concret, sinó de tots en general. Potser per això Míchel no va fer canvis al descans, buscant que els mateixos que havien provocat el desastre no poguessin amagar-se al vestidor o a la banqueta, sinó que ho intentessin arreglar al terreny de joc, allà on no hi ha espai per a les falses promeses perquè la veritat sempre s’acaba imposant.
En atac, la cosa no és que fos gaire millor. Es compten amb els dits d’una mà els intents de Yangel Herrera i Portu, poc més. Fins a l’inici de la segona part, ja amb els locals despullats de l’adrenalina que els estava produint el fet de marcar un gol darrere l’altre, no va ser quan, tímidament, els gironins podien fer la sensació de desequilibrar de tant en tant. Res d’especial, ni de bon tros. Però com a mínim, el Girona donava senyals de bategar, després d’uns primers quaranta-cinc minuts més semblants a un funeral que a un partit de futbol.
Tampoc no ajuda el misteri respecte a l’estat físic d’alguns futbolistes. Ladislav Krejci continua amb unes molèsties que ningú no acaba d’explicar. A Viktor Tsygankov, més enllà d’alguna imatge a les xarxes socials en els darrers entrenaments, no se l’ha vist. En la segona part va tenir presència Jhon Solís i, també, Oscar Ureña, incorporat en la dinàmica de grup després de la seva participació en els Jocs Olímpics. I més minuts per a Misehouy.
[–>
L’estada a Anglaterra finalitzarà dissabte, amb el duel dels de Míchel contra el Bournemouth que posarà punt final a una pretemporada (18.30 hores, Esport3) que el Girona espera que no tingui res a veure amb el futur que l’espera aviat.
Newcastle 4-0 Girona
NEWCASTLE: Pope (Ruddy, 76′), Livramento, Burn (Stanton, 89′), Krafth, Longstaff, Miley (Parkinson, 63′), Hall, Joelinton, Gordon (Sanusi, 46′), Isak (Hernes, 89′) i Murphy.
GIRONA: Gazzaniga, Arnau (Antal, 74′), Francés, David López, Blind, Oriol Romeu (Jhon Solís, 62′), Yangel Herrera, Iván Martín (Almena, 74′), Van de Beek (Ureña, 62′), Toni Villa (Misehouy, 63′) i Portu.
GOLS: 1-0 Longstaff (3′), 2-0 Murphy (13′), 3-0 Gordon (16′) i 4-0 Longstaff (38′).
ÀRBITRE: Michael Oliver.
#NewcastleGérone #Une #hémorragie #inquiétante
1723245687
