2024-07-19 07:02:32
Hi ha persones que fan clubs. El Peralada no s’entendria sense la figura de Josep Maria Genís Batlle (Vilabertran, 1966), popularment conegut com a Pep Genís. Entrenador, secretari tècnic, coordinador de la base, directiu…, i ara encarregat de material del primer equip des de ja fa unes quantes temporades. «Només m’ha faltat jugar», riu. El de Vilabertran hi ha fet de tot al club verd-i-blanc. També d’ànima de la festa, acompanyat pel seu barret mexicà i un ukelele, quan se li presenta l’ocasió. Sempre troba un moment per celebrar o fer bromes. Començar la seva 24a temporada a l’entitat xampanyera n’és un de bo.
«No sé quantes visualitzacions porta, un munt. M’han felicitat molts jugadors i gent que he conegut gràcies al Peralada. Em porto bé amb tothom, o sigui que…», comenta Pep Genís sobre la publicació que va fer el club per anunciar la seva renovació al cos tècnic d’Àlex Marsal. «Vaig començar aquí amb no res… Jo estava amb el futbol amateur a Vilabertran (va aconseguir l’ascens a Segona Regional com a campió) i el Peralada em va fer una proposta per portar el futbol base. Aquell va ser l’inici del planter», sospira mentre contempla les muntanyes que es veuen des del terreny de joc del Municipal. Allò va ser el començament d’una història que encara perdura.
[–>
Pep Genís va fer campió el juvenil de Tercera Divisió, després d’imposar la seva filosofia. «Vaig ser el primer entrenador del club en exigir tres entrenaments a la setmana», diu. Té tantes anècdotes amb el Peralada, que, fins i tot, s’ha fet un àlbum de retalls per a què no es perdin. Tot i que també en guarda moltes a la memòria. «Aquell mateix any (1998), quan va acabar l’últim partit de Lliga contra La Salle Figueres, vaig fitxar Damià Abella», explica. I afegeix: «Ara amb el WhatsApp és molt fàcil, però en aquella època em vaig fer un fart de donar targetes amb el número de telèfon del club. Havíem d’anar contactant amb un i altre per aconseguir parlar amb el jugador que volíem».
Va ser així com Pep Genís va trobar a Bàscara «un nano molt petit que la tocava bé». Era Roger Brugué, actual jugador del Llevant a Segona Divisió. El seu fitxatge pel Peralada es va tancar al restaurant Santa Anna. L’extrem altempordanès era benjamí i han mantingut l’amistat des de llavors. «Estic molt orgullós de veure’l a l’elit perquè sé tot el que ha patit al futbol base», apunta.
El millor de tot és que Pep Genís ha sabut cuidar les relacions, sent apreciat per la gran majoria. Abella, Brugué…, però també Albert Carbó, Santi Bueno, Eric Pimentel, Maxi Villa, etc. «Quan són per aquí, ens saludem i quedem. Recordo a l’Albert Carbó, que és un malalt del futbol, fins a les tantes amb en Rodri. Jo a vegades m’encarregava de tancar els llums del camp i tenia feina a fer-los fora! Entrenaven cada dia», assegura.
El Torneig Vila de Peralada
[–>
24 anys donen per molt. Pep Genís va ser un dels impulsors del desaparegut Torneig Vila de Peralada juntament amb Alain Jacobs (actual president del Futbol Sala Vilafant), Nitus Santos i Luis Miguel Berenguel Brasi. «Vam pensar en fer un partit amistós contra l’Espanyol perquè hi jugava el fill de l’Alain, l’Eric, i es va acabar convertint en torneig. Sap greu que s’hagi deixat de fer perquè els qui l’havien de continuar no van saber fer bé la feina i va acabar malament», admet. Pel Municipal de Peralada hi van passar futures estrelles com Lamine Yamal.
Lamine Yamal, au Tournoi de Vila de Peralada. / CF PERALADA
L’encarregat de material
[–>
Pep Genís va conèixer una nova manera d’aportar al futbol arran de la filiació que hi va haver entre el Girona i el Peralada del 2017 al 2019. Primer, preparava la roba amb en Miquel Cristina, «que en pau descansi», per a l’equip d’Arnau Sala i Xavi Punsí. I, després, amb l’arribada de Narcís Pèlach Chicho es va incorporar íntegrament al cos tècnic: «En Chicho volia que sempre hi hagués amb ells un encarregat de material i vaig acceptar, deixant la feina per dedicar-me només a l’equip».
Per a Pep Genís, el més important és «que al jugador no li falti res». «Javi García em va dir un dia que el jugador només ha de pensar en jugar, no on té els mitjons, calçotets o quina roba s’ha de posar. Jo ho tinc tot a punt perquè el jugador només pensi en jugar i entrenar. Això és primordial», destaca.
[–>
El seu ofici s’ha mantingut al cos tècnic del Peralada, convertint-se en una peça essencial del grup. «Amb el temps, he après més coses. Preparo bosses per números de dorsals amb un penjador, la roba de jugar, d’escalfar, espinilleres… Tot el que necessiten. Així és molt més fàcil i ràpid», explica. Pep Genís seguirà per molts anys al Peralada «lluitant i fent, sobretot, que els jugadors estiguin contents».
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#Pep #Genís #personne #chargée #rendre #heureux #les #joueurs #Peralada
1721362242