2024-12-29 08:31:00
La transformació del mercat laboral, les conseqüències del canvi climàtic, amb la sequera com a protagonista, i la situació que viu l’habitatge encapçalen les preocupacions dels agents econòmics de les comarques gironines per al 2025.
En línies generals, l’economia tancarà el 2024 en un bon moment. BBVA Research va elevar fa unes setmanes la previsió de creixement del PIB de l’Estat espanyol per aquest any fins al 3,1%. Es tracta d’una millora que el centre d’estudis de l’entitat atribueix a «un avançament en el tercer trimestre superior a l’esperat» i a «l’acceleració» en la creació de llocs de treball durant setembre i octubre.
Les previsions del centre apunten que segueixen «algunes incerteses» de cara a 2025 i 2026 com, per exemple, «la manca d’habitatge assequible» i això «restringeix la millora en la qualitat de vida i pot entorpir el flux migratori», segons recull l’agència ACN. El centre d’estudis preveu que la inflació «consolidi la transició» cap a valors «més en la línia» amb l’objectiu fixat per a l’eurozona, que és de l’1,8% per al 2025 i del 2% per al 2026.
Mercat de treball
El mercat de treball acapara gran part del discurs d’alguns dels principals agents econòmics gironins quan es refereixen al 2025. Enguany, l’economia gironina ha mantingut un bon ritme en el mercat laboral i va tancar el tercer trimestre assolint rècord d’ocupació amb 393.200 treballadors. Més enllà d’això, un dels grans temes és la reducció de la jornada laboral. «La nova normativa laboral de les 37,5 hores a la setmana, que en el sector turístic és totalment inviable, ja que som un sector que donem servei tot el dia i de dilluns a diumenge. Aquesta opció és viable per a les empreses del sector industrial però no es pot traslladar a tots els sectors. És un total despropòsit», assegura el president de la Federació d’Hostaleria i Turisme de les comarques gironines, Antoni Escudero.
Des dels sindicats, en canvi, defensen la reducció de la jornada i dirigeixen la mirada cap a altres reptes que consideren que té el mercat. Per exemple, Maxi Rica, secretari general d’UGT a les comarques gironines, creu que cal «aconseguir millors contractes laborals i incorporar d’una manera més efectiva la dona en el món del treball pel que fa a les diferències salarials que existeixen».
Per la seva banda, la secretaria general de CCOO a Girona, Belén López, considera que el mercat laboral té «riscos de reduir el seu ritme en la generació d’ocupació», però afirma que «la plena ocupació és assumible». Per aconseguir-ho reclama «millorar la intermediació, orientació i formació permanent per garantir el dret al treball de totes les persones».
Un altre dels reptes, que com l’any passat torna a estar sobre la taula, és la captació i retenció del talent per part de les empreses. «Una de les màximes preocupacions és la urgent necessitat d’alinear la demanda de perfils professionals per part de les empreses amb l’oferta formativa de nivell mitjà i superior (FP i universitari). Aquest desajust representa no només una amenaça per a la competitivitat, sinó també per a la supervivència de moltes empreses i fins i tot sectors sencers», assegura el president de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), Ernest Plana.
Des de la Cambra de Comerç de Girona, el seu president, Jaume Fàbrega, incideix en la necessitat de «fomentar la flexibilitat, el treball híbrid, la formació continuada i la inclusió en la diversitat». «Les feines han de tenir cada cop més en compte el benestar emocional i la salut mental», afegeix.
Turisme i sequera
El turisme, un dels principals motors de l’economia gironina és optimista en línies generals, malgrat que també encara el nou any amb incògnites. Des de l’Associació Turística d’Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona (ATA), expliquen que se senten assenyalats en matèria d’habitatge amb la regulació dels habitatges d’ús turístic. «El nostre sector és que més està patint les conseqüències de transmetre una sèrie de mantres erronis per part d’altres sectors que busquen respostes ràpides a un problema provocat per múltiples causes, sense que els habitatges turístics en siguin el principal», diu el vicepresident primer de l’ATA, Antoni García.
Antoni Escudero creu que «el panorama és complicat en el sector turístic i empresarial, perquè ens trobem en un moment en què l’empresa està poc valorada per a les administracions». Critica que s’elaborin normatives «amb poca visió empresarial i, que dificulten el dia a dia de les companyies».
Miquel Gotanegra, president de l’Associació de Càmpings de Girona explica que han tancat «un any bo per al sector del càmping i confiem que el 2025 sigui un any molt semblant a l’actual». Gotanegra admet que la sequera i el canvi climàtic preocupen al sector, per això reclama a les administracions «que prenguin les mesures necessàries i posin en marxa les infraestructures que calguin per poder fer front a futurs episodis de falta d’aigua».
Un altre dels gran damnificats pels efectes de la sequera és el sector de la pagesia. «Les collites més rendibles són les que es poden regar» exposa Narcís Poch, coordinador d’Unió de Pagesos a les comarques gironines. Poch afirma que la sequera «preocupa, i molt», com també ho fa el canvi climatic en general perquè «determinades produccions es puguin veure afectades inclús per l’aparició de noves malalties, per l’aparició de noves plagues, perquè tenen una manera de prosperar molt més fàcil». «És una de les incerteses que ens va presentant el futur i a la que ens haurem d’adaptar», relata.
L’economia gironina també estarà marcada per com evolucionin les vendes a l’exterior de les seves empreses. Les exportacions ja van tancar l’any 2022 amb xifres rècord i enguany van pel camí de tornar a registrar un exercici històric. Durant els deu primers mesos, les empreses de la demarcació han venut a l’exterior per valor de 7.007,6 milions d’euros, un 3,1% més que fa un any.
[–>
Les noves tecnologies i la seva aplicació és una altra de les qüestions que centraran la mirada econòmica a la demarcació. Com les empreses incorporen per exemple la intel·ligència artificial als seus processos pot ser clau per a la seva evolució. «Les empreses que sàpiguen aprofitar les noves eines faran un salt endavant», afirma Jaume Fàbrega. Tot i això, alguns sectors importants, com per exemple el turístic, admeten que «ens trobem en un moment molt incipient en l’aplicació de les noves tecnologies», afirma Antoni Escudero.
Abonnez-vous pour continuer la lecture
#PERSPECTIVES #ÉCONOMIQUES #Marché #travail #sécheresse #logement #les #préoccupations
1735534305