2024-12-12 13:46:00
Salvador Sunyer deixa la direcció del festival Temporada Alta. Després de tres dècades i amb la millor xifra d’espectadors de la història del certamen, Sunyer fa un pas al costat i es retira, “però no del tot”, perquè continuarà vinculat al projecte, a Bitò Produccions i a la Fundació la Ciutat Invisible, que s’encarrega de la part educativa.
A partir del gener assumirà la responsabilitat Narcís Puig, fins ara adjunt a la direcció artística del festival. Amb catorze anys a la casa i experiència prèvia a la Biennal de Venècia i al Teatre Lliure, Puig és la mà dreta de Sunyer i treballarà, segons ha indicat, mantenint les línies de treball actuals: aportant al teatre català, mirant a l’escena internacional i “treballant pel públic de Girona i Salt, sobretot l’escolar”.
“El festival seguirà creixent, no en volum, però si en densitat, amb més seus, però un cor gironí i saltenc”, ha destacat Salvador Sunyer, que insisteix que, més que amb personalismes, Temporada Alta es fa sempre en equip.
Mirant enrere, s’ha mostrat satisfet de la feina feta -“si tot funciona, però, és gràcies a una infinitat de gent”-, tot i que ha lamentat el “fracàs” que va representar El Canal. El Centre d’Arts Escèniques de Salt, ara ja finalment en dansa, va ser suposar una inversió de fons europeus i, després de quatre anys en funcionament, se’n va passar molts més tancat. “Hi passava cada dia per davant i sabien greu tants diners llançats”, ha assegurat.
Marxa, això sí, posant deures a la ciutat: “Girona s’ha de plantejar que vol pel futur, perquè té un problema gravíssim d’espais“. I és que fa anys que reclama la necessitat d’un nou equipament per acollir espectacles de gran format, perquè les mides reduïdes del Teatre Municipal han oblidat a deixar escapar grans propostes internacionals.
Salvador Sunyer et Narcís Puig. / Harold Abellán
De 4 espectacles a 110
Nascut l’any 1957 a Salt, és fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer i de la bibliotecària Carme Bover, de qui ha heretat la passió per la lectura, i ha tocat tota mena de pals en el camp de la cultura. Primer, com un dels impulsors de les Sales Municipals d’Exposicions de Girona -l’embrió del Bòlit- i responsable del Centre Cultural La Mercè, i posteriorment, ja des de Bitò Produccions, l’empresa que va crear l’any 1991 amb Josep Domènech i Quim Masó amb l’objectiu d’editar llibres, d’aquí el nom, pel bitò de les arts gràfiques. La companyia és actualment una referència en el camp de les arts escèniques, amb projectes que s’estenen molt més enllà del festival Temporada Alta, com ara la gestió integral del Teatre de Salt i la producció d’espectacles que giren arreu del país.
Sempre amb una Coca-Cola a la vora per controlar el sucre de la diabetis, Salvador Sunyer és la cara visible d’un festival que es promocionava en la seva primera edició com “4 setmanes de teatre a Girona; 4 espectacles divertidíssims” i que, en la que deixa enrere, en onze setmanes ha presentat 110 espectacles en disset escenaris de nou municipis gironins i a Barcelona i ha assolit els 60.436 espectadors de sala i un 92% d’ocupació.
El camí entre aquell primer festivalet a La Mercè amb un pressupost d’un milió de pessetes i l’actual, que supera els 3,6 milions d’euros i s’ha fet un lloc entre els millors certàmens escènics d’Europa, s’estén al llarg de més de trenta-tres anys, amb un creixement sostingut validat pel públic i inclou fites importants, com el pont establert amb Llatinoamèrica, on organitza tres edicions cada any, o la tossuderia de voler anar més enllà de l’exhibició per convertir-se en un important motor per a la creació. Només aquest any, 25 dels espectacles de la programació portaven el segell del festival -entre ells, Bérénice, protagonitzat per Isabelle Huppert a les ordres de Romeo Castellucci- i una de les produccions anteriors, Història d’un senglar, s’ha pogut veure al prestigiós festival d’Avinyó.
Reconeixements a banda -entre altres, el premi Nacional de Cultura i, fa pocs dies, el premi d’honor del Diari de Girona-, el gran mèrit de Sunyer ha sigut haver contribuït a conreat, des de la perifèria, un públic de teatre més que instruït, que cada any espera que la millor escena internacional visiti una petita ciutat de províncies.
A les aules
Una de les darreres satisfaccions de Sunyer al capdavant del festival ha sigut introduir-lo a les aules, amb un projecte, A Tempo, que busca trencar la barrera entre les arts i l’educació i que ha servit de model per a experiències similars.
[–>
Salvador Sunyer ha batallat sempre per la cultura que ofereix més preguntes que respostes i la sentència del gran Peter Brook que ha citat en alguna ocasió -“el teatre no és per predicar ni per indicar el camí a seguir”- podria servir-li de targeta de visita, perquè els sermons no tenen cabuda a l’escenari. El que és més difícil de comprar, però, és l’etiqueta de pessimista que s’ha penjat ell mateix, perquè qui si no un optimista que toca de peus a terra podria haver arribat fins aquí?
#SALVADOR #SUNYER #HAUTE #SAISON #Salvador #Sunyer #quitte #direction #festival #Temporada #Alta
1734005929