2025-02-22 08:31:00
El mataroní, resident a l’Escala, es va convertir en la peça clau de l’equip de Carles Rofes anotant 30 punts en una victòria molt important contra el Gran Canària B
Com va començar amb el bàsquet i per què?
Va ser un esport que des de petit em va cridar l’atenció. Els meus pares no hi havien jugat, però el meu avi sí. És una mica el que em va inculcar aquesta afició pel bàsquet. Sempre m’ensenyava fotos de petit, mil coses. Arran d’això vaig començar a jugar.
Va començar a Mataró, però al llarg dels anys has passat per diferents clubs. Què ha significat per a tu cada lloc on has jugat i quin record en tens?
El Mataró és el club de la meva ciutat, és el club on haig de dir que m’he format. He viscut grans moments. És on tinc els meus amics de tota la vida ara mateix com a contrincants, al final i el club de la meva ciutat. A la Penya tinc un record d’aprenentatge, de fer-me gran una miqueta abans d’hora i d’enfrontar-me a decisions difícils. A l’Argentona em van donar l’oportunitat d’explotar a nivell sènior a Copa Catalunya sent dels màxims anotadors de la categoria els dos anys. Després al Granollers vaig seguir creixent i em va permetre debutar a EBA. A l’Hospitalet vaig aprendre realment de què anava el bàsquet, gràcies a Miguel López Abril que em va ensenyar a pensar a la pista i a llegir el que passava.
Com es va produir el seu fitxatge pel Bisbal Bàsquet?
No et sabria dir com es va produir, perquè va ser com tot una coincidència molt gran. La meva parella tenia amigues aquí a l’Escala i a la Bisbal, vaig anar a l’aniversari d’un company, una amiga de la meva nòvia, on justament hi havia en Joan Ferrer i quasi tot l’equip de la Bisbal, i en les típiques bromes van començar que si volia fitxar l’any que ve, jo vaig dir que no, que estava al Mataró i ho vam deixar allà. Al cap d’uns mesos va resultar que vam tenir converses, ens vam ficar d’acord i es va donar tot. Em va agradar el que em va dir, vaig veure bé venir a viure a l’Empordà, a la Costa Brava.
Que va suposa per a vostè canviar Mataró per l’Escala?
Estava content a Mataró, però una miqueta estancat amb la meva vida, volia canviar d’aires, just la meva parella s’havia quedat embarassada, moment perfecte, per canviar d’aires. I bé, l’Escala és un lloc molt tranquil, teníem gent coneguda, aquí em van donar la confiança de tot, m’ajudaven amb tot, i vaig veure que era el club i el moment ideal.
La setmana passada en la victòria contra el Gran Canària B va anotar 30 punts. Què va significar per a l’equip aquesta victòria? I especialment vostè, com va viure aquell partit?
Si hagués fet el mateix però no haguéssim guanyat, no hauria suposat res. Però l’única cosa que m’alleuja individualment és que em va deixar tranquil. He passat una lesió d’un parell de mesos bastant rara, bastant complicada i no ho he passat bé, em costava molt jugar, em costava molt entrenar, em va afectar també el tema mental i em va donar aquest punt d’alliberament. En l’àmbit d’equip també la confiança que tenim aquí per lluitar per aquestes posicions de play-off les últimes posicions, crec que sí que estem preparats i així ho hem demostrat. Canàries ens va guanyar de 20 allà i els vam guanyar aquí de 7, simplement s’ha d’anar fent la feina quan toca. A Sant Antoni òbviament anirem a guanyar, però no és un partit a vida o mort, sí que ho serà el de Gandia aquí, però si guanyem un d’aquests dos, podem estar en posicions de play-off o com a molt a un partit del play-off. Així que hem de continuar fent bé les coses.
Salou va ser un partit que va fer mal, 35 minuts eren vostres al final de l’últim quart i anaven 13 amunt, ho tenien pràcticament, però al final no va ser així. Aquest fet va afectar al vestuari?
Potser Salou és dels que més tocat he vist a l’equip, sí que a l’acabada del partit hi havia silenci total i la setmana següent d’entrenament va ser dura. Vam treballar súper bé, però al final no és fàcil venir a entrenar sabent que t’estàs jugant al descens i que acabes de perdre un partit vital.
Què us diu Carles Rofes en moments de dificultat?
Quan hi ha moments de dificultat, sobretot a pista, ens diu que no ens compliquem la vida. Ell té una dita que tirem dels bàsics, si no podem fer una cosa que no ens encaparrem i que passem la pilota. Que juguem senzill i fàcil, vaja.
La seva parella, la Neus, jugava a bàsquet. Què significa per a vostè el fet de compartir o haver compartit el mateix esport? Es donen consells a cada partit?
La meva parella és la persona més dura que tinc al costat. És la que em recolza més, però em diu el que faig bé i també tot el que faig malament. De qualsevol cosa que sigui relacionada amb el bàsquet, m’ho diu tot. És duríssima! (Riu) Però sí, jo ja agraeixo tenir una parella que sàpiga tant de bàsquet, on la sogra també és una boja del bàsquet i i tinc la meva cunyada que juga a la Lliga Femenina Challenge al Leganés. Som una família que estem tot el dia amb el bàsquet.
A partir d’ara, cap a on va la direcció de l’equip i quin missatge vol donar a l’afició?
La direcció de l’equip espero que sigui treballar com fins ara i si venen derrotes que no ens desanimem perquè de cop estàs tant a baix com a dalt. I per a l’afició que confiïn en nosaltres; sabem el que estem fent. Que continuïn omplint el pavelló com l’omplen perquè jo crec que fan d’aquesta pista una de les millors de la lliga i crec que els rivals surten sorpresos perquè se’n van aplaudits. Cosa que m’agrada molt del Bisbal. Tenim respecte a tots els rivals, tot i els moments tensos als partits. Sempre se’n van tots els equips entre aplaudiments i això és una cosa que m’enorgulleix del nostre club.
#javais #fait #même #mais #sans #gagner #naurais #rien #supposé
1740217309