2024-08-04 15:16:56
Els dits saltaven de les tecles amb una sensibilitat mil·limètrica que Yunchan Lim aconseguia fixant la mirada més enllà de la tapa del piano de cua. Què hi veia, és un misteri. El protagonista absolut de l’actuació no era l’església del Carme, de sostres enteixinats vermells i vidrieres brillants, sinó el pianista de 20 anys enfundat en un esmòquing que interpretava cada peça amb devoció i convenciment.
El seu debut ahir al Festival de Perelada arriba poc més d’un any després de guanyar, amb 18 anys, el prestigiós Van Cliburn International Piano Competition. Un premi merescut per un art que va començar a descobrir amb set anys. El posat de l’artista coreà és, en aparença, fràgil i suau, però esdevé miratge quan els dits es comencen a moure pel piano, demostrant un domini absolut del tempo i de la disciplina. El concert d’ahir tenia dues parts, ambdues molt exigents: en la primera va tocar dues primeres peces de Mendelssohn (1809-1847) de Romances sense paraules, on va transmetre contenció i mesura en cada nota. I quasi sense pausa, encetà les dotze peces de Les Estacions de Txaikovski (1840-1893) amb gràcia i equilibri, passant del romanticisme de la peça del Juny (Barcarola), al pur desordre de la peça del Setembre (La caça) sense desfer la màgia que impregnava un públic expectant.
[–>
La segona part va ser un viatge cap a una música més inquietant i bèl·lica, la famosa suite Quadres d’una Exposició, de Mussorgski (1839-1881), que va requerir tota la seva concentració en cada moviment dels dits. El viatge va acabar amb un vis de Bach que va omplir d’aplaudiments el silenci del músic, que va marxar després d’una breu salutació. Coses de genis.
#Yunchan #Lim #magie #piano
1722775903
